L’ENTREVISTA
Misc 23/02/2019

David Genís: “Hem identificat una nova malaltia en dues famílies emparentades al segle XIX”

Neuròleg

i
Marta Costa-pau
4 min
DAVID GENÍS: “Hem identificat una nova malaltia en dues famílies emparentades al segle XIX”

Els avenços en les tècniques de recerca genètica de les últimes dècades han obert la porta a identificar nombroses malalties causades per mutacions en algun gen fins ara desconegudes. Una de les que s’han descobert recentment és l’anomenada spinocerebellar ataxia 48, una variant de l’atàxia que, a banda dels símptomes propis d’aquesta malaltia (dificultats de la marxa i de la parla), provoca prèviament un greu deteriorament cognitiu. L’ha descrit un equip del servei de neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, encapçalat per David Genís i Jordi Gich. La investigació ha sigut dirigida pel doctor Pau Pastor, de la Mútua de Terrassa, i la recerca genètica amb la troballa de la mutació s’ha fet al Laboratori de Neurogenètica de la Universitat de Navarra, amb la doctora Sara Ortega al capdavant, amb la col·laboració de Víctor Volpini, del Centre de Diagnòstic Molecular de l’IDIBELL. Els investigadors han pogut comprovar que les 9 persones afectades formen part de dues famílies de Girona que havien estat emparentades al segle XIX. Els resultats de la recerca han sigut publicats a la prestigiosa revista Neurology.

Per què es va decidir investigar fins a trobar aquesta malaltia? Què us va cridar l’atenció dels malalts per sospitar que era una malaltia desconeguda?

Als nostres hospitals tenim unitat d’atàxies, unes malalties en les quals es produeix una degeneració del cerebel que causen dificultats motores i de la parla. Són totes malalties rares, i n’hi ha moltes de diferents. Des de fa una vintena d’anys, vam anar rebent un degoteig de pacients, membres de dues famílies, que, a més d’aquests trastorns habituals en l’atàxia, presentaven un deteriorament cognitiu, progressiu, que els havia aparegut força anys abans que la resta de símptomes. Vam pensar que els 9 pacients tenien la mateixa malaltia i que devia ser d’origen genètic i hereditari, i vam fer un estudi genealògic que ens va permetre relacionar les dues famílies: havien estat emparentades al segle XIX.

El posterior estudi genètic, ¿què us va permetre concloure?

Amb l’estudi genètic vam aconseguir trobar una mutació en un gen. La tenien tots els afectats i no la resta de membres de la família que estan sans. Ens trobàvem, doncs, davant una malaltia de la qual no hi havia cap descripció prèvia i que patien dues famílies emparentades. La mutació que vam trobar és la que produeix una degeneració dels circuits que uneixen la part frontal del cervell amb el cerebel, el qual modula el seu funcionament. Els primers anys només produeix això, després apareixen la resta de símptomes propis de l’atàxia. Aquesta troballa confirma, d’altra banda, l’existència d’aquestes connexions, de les quals s’havia dubtat fa molts anys, i que fan que el cerebel pugui modular la funció cognitiva del còrtex cerebral. Si s’altera aquesta connexió entre el cervell i el cerebel es produeix una disfunció cognitiva.

En el camp terapèutic, quines portes obre aquesta descoberta?

Com en l’atàxia, el Parkinson i l’Alzheimer, entre altres malalties degeneratives de les més conegudes, no existeix un tractament curatiu, però el fet de trobar una mutació en un gen concret sempre permet reproduir aquesta mutació en ratolins i fer recerca sobre aquesta malaltia. Això no significa que trobem una curació en pocs anys. Hi ha malalties en què fa 25 anys que s’ha trobat la mutació genètica causant i, malgrat que s’han destinat grans esforços en recerca, encara no s’ha trobat la curació. Això dona una idea de la complexitat dels temes que estem tractant. Els humans tenim entre 20.000 i 30.000 gens i el 75% actuen al sistema nerviós. Això vol dir que el sistema nerviós és una màquina que té moltes més peces que es poden avariar. Hi ha, doncs, molts gens funcionant i molts poden tenir mutacions que poden ser patògenes i produir diverses malalties neurològiques. S’està investigant molt en aquest camp i això vol dir que en els pròxims anys s’aniran descobrint més malalties d’origen genètic.

¿Creu que arribant a identificar la mutació genètica que provoca la malaltia algun dia es podrà evitar que aparegui?

Esperem trobar un mecanisme que permeti que, tot i tenir la mutació genètica, la malaltia no aparegui. És el que voldríem. El que sí que podem fer ara, coneixent la mutació, és evitar la concepció de persones afectades. En parelles que són portadores del gen, a través del diagnòstic preimplantacional, es poden seleccionar els embrions i transferir a l’úter matern només els que no tenen la mutació.

A falta d’un tractament curatiu d’aquest tipus de malalties, ¿en què s’ha avançat per abordar-les?

Donem el màxim de suport amb tractament farmacològic per alleujar els símptomes i l’Hospital de Santa Caterina ofereix, a l’hospital de dia de malalties neurodegeneratives, rehabilitació integral, que inclou teràpia dels problemes cognitius, motors, de la parla i de l’equilibri. I suport a les famílies.

Al marge de malalties neurodegeneratives, a la seva consulta atén també persones amb migranyes i mal de cap, entre d’altres. En veu més casos que abans?

De migranya es calcula que el 25% de la població en pateix. Mentre que el mal de cap està directament relacionat amb la tensió i l’ansietat, en la migranya aquesta relació és secundària. El que es dona en la migranya són alteracions neurovasculars al crani que produeixen els símptomes. La immensa majoria es poden controlar amb medicaments. Amb el mal de cap, la solució és evitar les situacions que generen tensió i ansietat, no estressar-se en la vida professional i personal, cosa a que a vegades és molt difícil. Jo no crec que hi hagi ara més estrès i ansietat que abans. Fa 150 anys, quan la gent treballava en fàbriques 12 o 14 hores al dia i amb prou feines guanyava per alimentar la família, devien tenir bastant més estrès que nosaltres. La vida era molt més dramàtica que ara, tot i que ara no és fàcil per a tothom.

stats