Les culpes de Ronaldinho
Ronaldinho és el futbolista més culpable de tota la història. Sense dubtes ni debat. Des del primer dia que un escocès va xutar una pilota al Regne Unit, mai un jugador havia sigut tan culpable de tantes coses.
Ronaldinho és el culpable que la seva carrera s’acabés sense gaire glòria, amb un anunci desproveït d’emoció, fet pel seu germà en una entrevista. També és culpable, des del 2013, d’haver-se assemblat més a un exfutbolista físicament que a un professional en actiu, fent una ruta de mercenari que busca diners sense importar-li gaire la seva pròpia història. Ronaldinho és el culpable, també (juntament amb Romário), de la imatge que els futbolistes brasilers són més de festes que de gimnàs -encara que tingués el seu matalàs personal en un racó del gimnàs de la Ciutat Esportiva del Barça.
El brasiler també és culpable que el món no hagi pogut veure durant més anys la parella que feien amb Messi. I és culpable, fins i tot, de tota una dècada de Pilotes d’Or compartides entre només dos jugadors. I, finalment, Ronaldinho és culpable que el Brasil tingui cinc Mundials, i no sis o set, perquè el 2006 ja no estava en forma, i el 2010 tampoc va fer gaire esforç per anar a Sud-àfrica.
Tot això és culpa de Ronaldinho. I no passa res. Perquè Ronaldinho també ens ensenya que un futbolista pot viure sense fer anuncis mediàtics de tots els seus passos. I perquè, encara que fes una gira a canvi de molts diners, ens va fer veure que fins i tot a llocs que no va arribar a trepitjar quan estava en el seu millor nivell, va fer somriure nens i nenes que potser mai tindrien l’oportunitat de veure’l en directe. Sense Ronaldinho, la imatge del futbolista brasiler també seria diferent: potser sense festes, és cert, però també sense màgia, sense carisma, sense la sensació que l’impossible es pot fer possible amb moviments que ningú havia fet abans -i que pocs han pogut fer després-. Ronaldinho no va poder fer parella molts anys amb Messi. És trist, la vida és així. Però va ser el mestre que va canviar la vida de l’argentí. I les Pilotes d’Or? Ronaldinho és molt més gran que un premi individual, o que dos. O que cinc.
I, finalment, si el Brasil té cinc Mundials, i no quatre, se li ha d’agrair cada dia aquell gol contra Anglaterra als quarts del 2002. Ronaldinho és el futbolista més culpable de tota la història, sí, però també és un raríssim exemple dels genis mandrosos -aquesta gent tan especial, com Maradona o George Best-, potser l’últim. I, d’alguna manera, la culpa d’això també és seva.
