04/10/2020

La cruïlla

4 min

Ens trobem en una cruïlla. A nivell mundial les eleccions als EUA del 3 de novembre determinaran si el president Trump repeteix mandat. És transcendent. Determinarà la política del món. És important per a la Xina perquè determinarà el comerç dels EUA i de la UE. Per a la política de la UE perquè el Brexit serà negociat, si guanya Biden, o abrupte i amb trencament, si guanya Trump i ofereix un tractat comercial al Regne Unit. L’Aràbia Saudita continuarà o renunciarà a la guerra al Iemen, l’Iran aturarà el programa nuclear o l’accelerarà, Israel s’annexionarà els territoris palestins i el Golan o ho ajornarà. Es buscarà una solució global per al covid-19 a través de l’OMS o es continuarà amb l’actual política nacional i de competència comercial a la recerca de la vacuna. Rússia continuarà lliurement la seva política agressiva amb Occident, assassinats d’opositors, atacs cibernètics a la UE i als EUA, o es contindrà. Es recuperarà una política per combatre el canvi climàtic, en la línia de la Conferència de París, o es continuarà dificultant-la com fins ara.

A nivell espanyol el PSOE ha de decidir si fa una política de col·laboració amb la dreta de Cs o amb la coalició que el va portar al poder. La necessitat de pactar uns pressupostos que li permetin acabar la legislatura força aquesta elecció, que ara és ambigua per la voluntat del govern central de mantenir totes les portes obertes per optar-hi sense condicionaments. L’aparent voluntat del president de pactar amb Cs i amb ERC és un posicionament tàctic que es decantarà quan li convingui, donada la feblesa negociadora actual d’ambdós partits i la difícil posició de Podem, que sap que en unes noves eleccions perdria força política. L’enfocament del problema català serà de confrontació o de diàleg en funció de si els pressupostos s’aproven amb la dreta o amb l’esquerra i els nacionalistes catalans. El distanciament del govern central amb el rei es pot incrementar o reduir depenent de l’opció per la qual s’opti. Influirà en la política interior a mitjà termini.

La situació als EUA i al món depèn de les eleccions del novembre; està, doncs, en mans dels electors. Si la diferència en el nombre de compromissaris és petita, el president actual farà el que estigui a les seves mans per revertir la votació en favor seu, com ha posat de manifest l’accelerat nomenament de la nova magistrada del Tribunal Suprem. Compta, al seu favor, amb la manca d’escrúpols per complicar el recompte de vots si això l’afavoreix, malgrat que suposi un desprestigi, un més, per a la democràcia americana. La complexa situació interna als EUA, amb un país enfrontat, dreta radical i populista contra el centreesquerra, i amb un agreujament profund del conflicte racial, complica l’elecció neta que seria desitjable. La cruïlla es desdibuixa i afavoreix tant el populisme com la continuïtat dels que són al govern. Són factors que fan possible, però no probable, la victòria de Trump.

L’interès de Biden i els demòcrates és fer veure el que es perdrà amb una victòria de Trump, qüestió no excessivament difícil si es posen en relleu els desastres patits per la política caòtica i erràtica del president, tant internament, agricultors que exporten menys -és el que més importarà al votant-, com a l’exterior. Sorprèn la por dels demòcrates a la derrota, quan hi hauria d’haver l’entusiasme per una victòria que tenen a tocar. La prepotència i la mentida, no respostes amb contundència, són destructores de la confiança en un mateix.

A Espanya, la situació depèn ara de la projecció electoral que tingui el president Sánchez per al Partit Socialista, més que no de l’estratègia global. Una estratègia que consistiria en promoure l’estabilitat d’una coalició electoral sòlida i amb objectius compartits per resoldre els problemes extremadament seriosos que té ara l’Estat.

Els problemes s’han d’abordar d’un en un perquè aquesta dinàmica contribueix a la solució del seu conjunt. L’especificitat de les solucions fa que cada problema només en tingui una, i per tant no és qüestió d’optar sinó d’actuar.

Els problemes derivats de la crisi sanitària requereixen seguir estrictament les recomanacions dels científics, malgrat els problemes que això impliqui socialment i econòmicament. Si no es fa ara, s’acabarà fent tard i a deshora. Els problemes derivats de la crisi econòmica poden pal·liar-se a curt termini amb els ajuts que venen d’Europa, i a mitjà termini duent a terme una transformació del teixit econòmic i empresarial espanyol també amb els ajuts específics a projectes de la UE, que suposaran uns 20.000 milions d’euros cada any en els propers 7 anys. Els problemes territorials poden encarrilar-se trobant la manera d’alliberar els presos polítics. No fer-ho posa en evidència la injustícia i la manca de neutralitat de l’Estat i empitjora el problema...

De l’anàlisi d’aquestes alternatives se’n deriva que l’única coalició política possible que té el govern és la d’esquerra i nacionalistes. La por a adoptar-la per la reacció mediàtica no resoldrà els problemes. Ni el país mereix haver d’aguantar, ni el govern central ni el PSOE en trauran cap benefici.

Trobar la bona solució tant en el cas dels EUA com en el d’Espanya depèn de la seguretat en ells mateixos i del coratge de Biden i del president Sánchez, respectivament. No és qüestió d’anàlisi, sinó de fermesa i valentia política.

stats