Crítica de música
Misc 22/01/2021

Una fantàstica 'Simfonia Fantàstica' amb Valery Gergiev a L'Auditori

Magnífic concert de l'Orquestra del Teatre Mariinski organitzat per Ibercamera

2 min
Valery Gergiev dirigint l'Orquestra del Mariinski a L'Auditori.

Orquestra del Teatre Mariinski

L'Auditori. 21 gener del 2021

Alenada d’aire fresc la que va bufar a L’Auditori dijous en dos concerts (18 h i 20 h), abans del de divendres. Una de les millors orquestres del món, capitanejada per un dels millors directors del món, hi feia estada gràcies a Ibercamera per insuflar energia i tremp sobre aquests temps tan incerts que vivim. Almenys durant poc més d’una hora, vam poder creure que es pot ser feliç amb una música extraordinària servida per uns esplèndids ambaixadors.

Obria foc una obertura de Tannhäuser en què els membres de l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg no semblaven trobar el punt d’equilibri entre uns plans sonors un pèl desequilibrats, especialment en unes fustes (i quines fustes!) massa presents en el teixit sonor de la peça de Richard Wagner. La secció de corda, reduïda per raons pandèmiques, se’n ressentia i segurament Valery Gergiev en prendria bona nota per a la repetició vespertina del mateix concert. Va ser, tan sols, qüestió de volum sonor, perquè la qualitat era inqüestionable.

El pes pesant el va dur una Simfonia Fantàstica llegida de manera tan fantàstica com l’obra del gran Hector Berlioz. El diàleg entre oboè i corn anglès del tercer moviment va ser un d’aquells petits grans moments que legitimen la fama de l’orquestra russa com a engranatge de precisió rellotgera i un cofre ple de tresors representats per cadascun dels seus membres. Dirigint amb el seu gest característic (i aparentment incomprensible), Gergiev es mostrava còmplice en el viatge als inferns que suposa la pàgina del més romàntic dels compositors francesos. I els resultats van ser espectaculars: un so compacte, empastat, ben cosit, rodó, precís i sumptuós va recórrer de punta a punta tots i cadascun dels pentagrames que integren l’obra.

Es va agrair el bis de l’obertura del Fledermaus (El rat penat) de Johann Strauss (una macabra i velada referència al possible origen del contagi del covid-19?). A fora, a la intempèrie, no feia fred. Però vam sortir amb la pell de gallina d’un Auditori àvid d’esdeveniments de qualitat com aquest fantàstic concert. En principi, hauria tocat el Rèquiem de Verdi. Però amb orquestres així, tant se val que toquin Verdi, Berlioz, Wagner o la banda sonora de La patrulla canina.

stats