Crida mundial a publicar en obert totes les investigacions científiques sobre la verola del mico

El covid ha demostrat que la ciència oberta augmenta i accelera el coneixement per respondre a les emergències de salut pública

3 min
Ampolles amb la vacuna contra la verola del mico

BarcelonaAmb més de 26.000 contagis i 9 defuncions en 90 països, l'epidèmia de la verola del mico suposa una nova amenaça transmissible que no entén de fronteres i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha qualificat d'emergència de salut pública d'importància internacional. Davant l'auge d'infeccions els últims tres mesos i l'escassa informació que es té del virus fora del seu nínxol de propagació –mai havia circulat de manera comunitària fora del continent africà, hi ha indicis que ha començat a mutar i es desconeix l'abast que pot tenir i les complicacions de salut que pot generar–, representants de l'àmbit científic d'una vintena de països, entre els quals Espanya, i la Comissió Europea han subscrit una crida internacional per sol·licitar l'accés obert a totes les dades i investigacions científiques que es publiquin sobre el comportament de la verola del mico. La ciència oberta va tenir el seu màxim exponent fa dos anys, quan va esclatar la pandèmia i va permetre conèixer en només un mes el genoma del virus causant del covid-19, el SARS-CoV-2.

Els signants d'aquesta petició –entre els quals hi ha la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, en representació de l'estat espanyol– volen que les organitzacions científiques i als autors, tant col·laboradors com editors, comparteixin les seves publicacions sobre la verola del mico en repositoris oberts, proporcionant accés al text complet i a les metadades, amb els permisos per a la seva reutilització i la seva anàlisi secundària. Algunes publicacions ja han decidit unilateralment oferir els seus continguts sobre la malaltia amb el lliure accés, com és el cas de l'editorial que publica la prestigiosa revista científica Nature, Springer Nature. Entre els signants hi ha assessors i representants d'Austràlia, el Brasil, el Canadà, la República Democràtica del Congo, França, Alemanya, Ghana, l'Índia, Israel, Itàlia, el Japó, Nova Zelanda, Nigèria, les Filipines, la República de Corea, Singapur, Sud-àfrica, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya.

El ministeri que lidera Morant assegura en un comunicat que és "essencial" que la resposta internacional davant la verola del mico sigui coordinada per aturar-ne la propagació i protegir les poblacions de més risc. En aquesta "lluita mundial", afegeixen, cal la col·laboració de la comunitat científica i acadèmica i dels editors de les publicacions científiques. "Com hem vist amb el covid-19 i amb els recents brots d'Ebola i Zika, la resposta coordinada de la comunitat científica internacional s'ha de basar en el ràpid intercanvi de dades de recerca", indica. I tot i que el virus de la verola del mico ha estat àmpliament estudiat i hi ha mesures per prevenir i tractar la malaltia que provoca, continua la nota, queda molt per aprendre per avançar-se a l'epidèmia i contenir-ne l'expansió per evitar que es converteixi en una malaltia endèmica en més regions i que sorgeixin nous reservoris virals (hostes del virus que poden provocar mutacions o accelerar la propagació d'un patogen).

El coronavirus va posar en evidència que l'accés obert als articles científics revisats per parells (peer-reviewed) i a les dades científiques facilita el desenvolupament de la investigació científica i permet construir més coneixement amb l'intercanvi d'idees i la sinergia entre equips multidisciplinaris d'arreu del món. Així ho defensa l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que assegura que la ciència oberta "pot eliminar obstacles" per a la lliure circulació de dades i idees de recerca i així "accelerar el ritme de la investigació científica fonamental per combatre la malaltia". Ara bé, puntualitza l'organització, sempre que es proporcionin uns marcs reguladors que permetin la interoperabilitat dins de les xarxes dels grans proveïdors de registres sanitaris electrònics, que s'aclareixin els incentius i les recompenses per als investigadors i que s'asseguri una infraestructura adequada, com repositoris de dades i programari i plataformes de col·laboració digitals.

A Catalunya la incidència de la verola del mico ha anat augmentant des del 27 de maig i en només un mes s’han més que duplicat els contagis confirmats amb una prova de laboratori: si el 8 de juliol el departament de Salut anunciava 665 casos, divendres la xifra ja s’eleva fins als 1.558 (l'última actualització disponible). Segons dades de l'OMS, els casos ja escalen fins als 26.000 arreu del món i els Estats Units es mantenen com el país amb més contagis registrats (6.307), seguit d'Espanya (4.900), Alemanya (2.839), el Regne Unit (2.759) i França (2.239). De les nou morts confirmades, dues van passar a Espanya, tres a Nigèria, dues a la República Centreafricana, una a Ghana i una altra a l'Índia. Altres possibles decessos vinculats a la malaltia estan encara sent confirmats per l'organisme amb seu a Ginebra.

stats