Misc 22/01/2021

Els contractes secrets de les vacunes que ha comprat la UE

La Comissió només ha publicat un dels acords i amb la informació clau censurada

3 min
El contracte de Curevac censurat i publicat per la Comissió Europea.

Brussel·lesLes vacunes que ja s’han administrant a milers de catalans han arribat gràcies a les compres que ha liderat la Comissió Europea en nom dels vint-i-set estats de la Unió amb les principals farmacèutiques. Una negociació ràpida i efectiva però gens transparent. L’executiu comunitari ha donat poques explicacions més enllà de fer grans anuncis quan ha tancat acords per assegurar-se milers de milions de dosis de fins a sis vacunes diferents: les de Pfizer/BioNTech i Moderna (ja en distribució) i les d’Oxford/AstraZeneca, Sanofi, Johnson & Johnson i CureVac. I està en converses amb d’altres com Valneva o Novavax. Però només un contracte és públic i amb una versió censurada.

Poc més sabem. La Comissió ha negociat a través d’un comitè amb representació dels governs, però sense cap contribució del Parlament Europeu, per exemple, que des del primer dia retreu la falta de transparència.

Ha sigut després de la pressió de l’Eurocambra i de la societat civil que finalment la setmana passada Brussel·les va posar a disposició dels eurodiputats una versió censurada d’un dels contractes (el de CureVac), que només podien consultar en una sala de lectura tancada i sota confidencialitat. El format va provocar tantes queixes que s’ha acabat publicant el document. La Comissió assegura que farà el mateix amb el de Pfizer, però que necessita l’autorització de totes les empreses per publicar-los.

En la versió censurada hi falta la informació més important: preus, indemnitzacions i calendaris. A més, la vacuna de CureVac encara no està ni aprovada; per tant, només és un “precontracte”, recorda l’europarlamentària de Ciutadans Soraya Rodríguez. La Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, ha obert aquest divendres una investigació contra la Comissió davant aquesta opacitat.

El preu de la dosi

S’ha conegut perquè una ministra belga el va filtrar

La prova més evident de l’opacitat de tot aquest procés és que el preu de les dosis de cada vacuna es coneix perquè el va filtrar en un tuit la ministra belga de Pressupostos, Eva De Bleeker. La Comissió considera aquesta informació “confidencial” perquè “debilita” la seva posició negociadora i malgrat que les vacunes es paguen amb fons públics. Segons la taula que De Bleeker va publicar (i després esborrar), el preu de la dosi de Pfizer és de 12 euros i la de Moderna 14,6. La d’Oxford/AstraZeneca costa 1,78 euros, la de Sanofi 7,56 i la de CureVac 10. Brussel·les, però, no ha confirmat aquestes xifres i en el contracte publicat aquesta dada està censurada. I no només això, tampoc se sap el finançament públic que ha rebut cada empresa per desenvolupar la vacuna.

“Entenem que qüestions com la propietat intel·lectual estiguin capades, però el preu de les dosis i els diners avançats per la investigació a fons perdut no entenem per què no es poden conèixer”, diu l’eurodiputat del PSOE Nicolás González Casares.

Les indemnitzacions

Els estats assumeixen bona part de la responsabilitat

Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.

Així consta també en el contracte, però el problema és que les condicions també estan censurades. “La manera com la indústria farmacèutica intenta crear una dinàmica de fets consumats és preocupant i pot tenir conseqüències més enllà de la pandèmia”, alerta Yannis Natsis, responsable d’Acció Política de l’Aliança Europea per a la Salut Pública.

El repartiment

Pfizer i AstraZeneca ja han incomplert el calendari pactat

L’altre gran problema és el repartiment i la distribució de dosis. Brussel·les no ha fet públic quantes vacunes de cada empresa està rebent cada govern ni tampoc el calendari de distribució. En el contracte de CureVac no s’estableix cap sanció si hi ha un retard en l’entrega, com ja ha passat amb Pfizer i com ahir va anunciar Oxford/AstraZeneca. De fet, es fixa un calendari estimatiu on totes les xifres i dates estan censurades i en el text només hi consta l’obligació de les empreses “d’informar degudament i tan aviat com sigui possible” del retard i enviar un calendari revisat. Natsis és molt crític en aquest sentit: “Tothom sabia que estaven prometent per sobre de les seves possibilitats, no era possible que poguessin distribuir milions de vacunes tan ràpidament”.

El contracte censurat de CureVac amb la Comissió Europea
stats