04/11/2019

Contra "els catalans" es regna millor

2 min

“Écheme una firmita contra los catalanes”, era la frase que es repetia, l'any 2006, a les taules de recollides de firmes que el PP va instal·lar arreu d'Espanya contra l'Estatut de Catalunya, unes taules que són l'origen primer del desgavell polític i judicial que vivim actualment. “Els catalans”, amb cometes obligatòries, són una entitat difusa que té com a única característica la de voler el mal d'Espanya, i per tant són l'enemic cohesionador del nacionalisme espanyol. Contra “els catalans” tot s'hi val, perquè “els catalans” són capaços de tot només per fer mal a Espanya. Generalment, “els catalans” són descrits com una multitud ignorant i fanàtica que sempre segueix les ordres d'algú: Jordi Pujol, Carod-Rovira, Artur Mas, Carles Puigdemont i, ara, Quim Torra. “Els catalans” han estat meticulosament deshumanitzats en un relat que fa molts anys que dura: tal com se'ls presenta no són ciutadans, i amb prou feines són persones. Són el producte dels plans diabòlics dels dirigents esmentats, que s'han dedicat a inculcar en “els catalans” l'odi contra Espanya a través de l'escola i els mitjans de comunicació públics.

Aquest relat, naturalment, no resisteix cap anàlisi ni cap contrast amb la realitat. Però ha quallat i és l'eix entorn del qual gira la major part de la política espanyola i catalana actuals. Incloent-hi la Corona, que sota el regnat de Felip VI ha deixat de fer un paper principalment institucional per assumir-ne un altre de descaradament polític. El gran punt d'inflexió en aquest sentit va ser, per descomptat, el tristament famós discurs del 3 d'octubre del 2017, tan deplorat pels que anhelen més i millor democràcia com ovacionat pels que troben a faltar un estat espanyol més fort, a l'estil del que hi havia abans de la democràcia i abans i després de la República. Soc dels que pensen que la institució de la Corona no té cap sentit en una democràcia i un estat de dret moderns, però si hi ha de tenir algun paper no ha de ser el d'aixecar passions, sinó justament el d'apaivagar-les i diluir-les.

Felip VI, i l'equip que l'envolta, han optat per construir un regnat que aixequi passions: concretament, passions patriòtiques. El camí més fàcil per construir aquest regnat apassionat era posicionar el monarca contra “els catalans”, entesos de la manera descrita més amunt. És un gir que denota una mentalitat immadura, gairebé adolescent, que és la que es desprèn de moltes de les aparicions públiques de Felip VI, un rei instagram que sempre cerca la foto. El cas és que, des del 3 d'octubre, Felip VI no ha parat de fer gestos que aprofundeixen en aquest posicionament bel·licós, i la visita a Barcelona d'aquest dilluns ha estat un més: particularment irresponsable, atesa la situació de tensió que tothom ja coneix. Maniobres de la dreta espanyola, que és històricament antimonàrquica però que no dubta a utilitzar també la Corona (quan es deixa, com és el cas) per satisfer els seus ardors nacionalistes. I després tirar-la a un racó, naturalment.

stats