Sense IVA superreduït als productes menstruals i 24 M € per a les baixes per la regla: les claus de la nova llei de l'avortament

El consell de ministres aprova l'avantprojecte que entrarà en vigor el 2023

5 min
El feminisme continua viu

MADRIDDesprés d'un estira-i-arronsa entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, per tancar els últims serrells de la nova llei de l'avortament, que inclou la baixa laboral per regles doloroses, el text final ha arribat aquest dimarts al consell de ministres. L'executiu ha donat llum verda a l'avantprojecte de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, coneguda popularment com a llei de l'avortament. Ara bé, aquest és només un primer pas. El document –que es tramita per la via d'urgència– haurà de passar ara pels òrgans consultius, com el Consell General del Poder Judicial, tornar després al consell de ministres i, finalment, anar al Congrés de Diputats, on els partits polítics podran presentar-hi esmenes. La norma entrarà en vigor l'any 2023.

"Acabem amb els obstacles per poder exercir el dret a l'avortament", ha dit la ministra d'Igualtat, Irene Montero (Unides Podem), en roda de premsa. De fet, la batuta de la reforma l'ha portat el seu ministeri, de bracet amb el ministeri de Sanitat, per bé que en el redactat de la norma també hi han participat carteres com la d'Hisenda, Justícia o Seguretat Social. "Respon a moltes de les demandes del moviment feminista", ha dit Montero, a qui ha agraït la lluita per "tots els avenços en drets sexuals i reproductius de les dones".

En concret, el text deixa enrere la reforma del Partit Popular de l'any 2015 i recupera part del marc legislatiu de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, entre els canvis principals hi ha el de la fi de l'exigència del consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys que volen exercir el seu dret a l'avortament, un requisit que els populars van tornar a introduir ara fa set anys.

Accés a l'avortament

La norma vol blindar l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs al sistema públic de salut. Per això, "es garantirà l'avortament a la sanitat pública i es posa èmfasi en la proximitat del domicili de les dones", amb una "clàusula de proximitat al domicili". L'objectiu és eliminar els desplaçaments a centenars de quilòmetres de casa per poder avortar, expliquen fonts del ministeri d'Igualtat.

Registre d'objectors de consciència

Es crearà un registre públic d'objectors de consciència que garanteixi el dret individual dels professionals a objectar i, alhora, el dret de la dona a avortar. Es limita l'objecció de consciència a qui intervé en la interrupció voluntària de l'embaràs, ja que no es pot objectar ni abans ni després de l'avortament, com recorda el ministeri d'Igualtat. Aquest registre es regularà de la mateixa manera que el registre que recull la llei d'eutanàsia i, per tant, el pes recaurà en les comunitats autònomes. En tot cas, el metge haurà de notificar-ho i comunicar-ho per escrit i amb antelació. A més, la norma establirà que qui es declari objector ho serà tant a la sanitat pública com a la privada.

Es garantirà que sempre hi hagi personal disponible per a la interrupció voluntària de l'embaràs, apunten fonts del ministeri d'Igualtat, i en cas que un hospital públic no ho pugui garantir, es buscarà un lloc de referència proper. Amb tot, per garantir el dret a l'avortament de forma plena es vol "prestigiar la pràctica" entre els professionals amb més formacions.

Punt final al consentiment patern

El text elimina el requisit de consentiment patern a partir dels 16 anys i també els tres dies de reflexió obligatoris. A les dones que ho demanin se'ls lliurarà a l'instant tota la informació sobre l'avortament. La llei inclourà una baixa laboral per interrupció de l'embaràs, i s'incorporen l'assistència i l'acompanyament especialitzats per a les dones que hagin avortat i ho necessitin. Aquesta baixa tindrà un procediment normal com qualsevol altra baixa laboral, i no requerirà cap període previ de cotització.

Una altra novetat serà la distribució gratuïta de la píndola de l'endemà a la xarxa de serveis per a persones joves que tenen les comunitats autònomes i en els futurs centres especialitzats de salut sexual i reproductiva que el ministeri vol impulsar. Fins ara la píndola s'estava donant de forma gratuïta només als centres de salut. Ara mateix, aquest fàrmac costa uns 20 euros a les farmàcies.

El text manté els terminis de la llei que va aprovar Zapatero però que el PP va recórrer al Tribunal Constitucional –es preveu que resolgui el recurs aquest estiu–. En concret, es manté que l'avortament és lliure fins a la setmana 14 de gestació i que, a partir d'aleshores, es pot fer un avortament terapèutic (una interrupció de l'embaràs per causes mèdiques) fins a la setmana 21.

Salut menstrual

Per primer cop la llei dedica un apartat als drets relatius a la salut menstrual. Finalment, la norma introduirà una baixa laboral per a les dones amb regles doloroses i incapacitat, només en aquells casos en què al seu historial mèdic hi consti que estan diagnosticades amb ovaris poliquístics, miomes o endometriosis, entre altres trastorns. Aquestes baixes les assumirà la Seguretat Social i no es requerirà cap període previ de cotització ni tampoc hi haurà un límit de baixes. A més a més, tampoc tindran una duració determinada, sinó que aniran en funció del que la dona necessiti.

A més, als instituts, les presons, els centres d'atenció a la dona i els organismes públics, entre d'altres, es repartiran gratuïtament productes de salut menstrual com ara tampons, compreses i copes menstruals "amb l'objectiu d'acabar amb la pobresa menstrual". Unides Podem també volia que la norma introduís l'aplicació d'un IVA superreduït per als productes d'higiene femenina, però el ministeri d'Hisenda sempre s'hi ha mostrat reticent, com va explicar l'ARA. En tot cas, aquest dimarts Montero s'ha mostrat "convençuda" que l'IVA s'abaixarà "aquesta legislatura" en una entrevista a TVE.

Educació sexual

La norma també inclourà que l'educació sexual serà "integral" en les principals etapes educatives. En aquest sentit, es vol formar "de manera específica en educació sexual i menstrual" professors, funcionaris de presons i treballadors públics, segons fonts del ministeri d'Igualtat. També es repartiran anticonceptius als centres educatius i es desplegaran campanyes sobre educació sexual, també en centres socials i presons. Es crearan centres públics d'atenció especialitzada en la salut sexual i reproductiva i una línia d'atenció telefònica. Les píndoles anticonceptives d'última generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social i es promouran els mètodes anticonceptius masculins perquè l'evitació de l'embaràs "no sigui només una responsabilitat de les dones", apunten fonts d'Igualtat.

Violència reproductiva contra les dones

La gestació subrogada, que ja és una pràctica il·legal a Espanya, passa a qualificar-se com a delicte de "violència contra la dona", expliquen fonts del ministeri d'Igualtat, que matisen que la gestació subrogada a l'exterior "no es toca" a la llei i que, per tant, queda en uns llimbs jurídics. Fonts del ministeri asseguren que la seva intenció era perseguir també aquesta pràctica a l'estranger sota el paraigües del Codi Penal actual, però que "les reticències" del ministeri de Justícia no ho han permès.

Un altre element que no ha acabat recollint la norma és la descripció i el reconeixement de la "violència obstètrica". Finalment, la norma introdueix la creació de protocols per "enfortir i blindar" altres models de bones pràctiques durant el part.

Amb tot, l'embaràs i l'avortament forçats també seran tipificats com a delictes de violència i s'estableixen mesures per a la prevenció d'algunes manifestacions contra les dones vinculades als drets sexuals i reproductius.

Maternitat

La norma buscarà fomentar les "bones pràctiques" en totes les etapes de l'embaràs, especialment en el part i postpart, i s'incorpora la baixa postpart des de la setmana 39 de gestació sense consumir cap dia del permís de maternitat.

En total, la norma estima un pressupost de 104 milions d'euros. D'aquests, 23,8 milions anirien destinats a la incapacitat temporal per la regla, 7,5 a millorar les garanties del dret a l'avortament i uns 300.000 euros al repartiment dels anticonceptius als centres educatius.

stats