Misc 24/12/2020

Les claus de l'agònic acord post-Brexit

3 min
Ursula Von der Leyen col·locant-se la mascareta contra el coronavirus, en el seu primer discurs sobre l'estat de la Unió al Parlament Europeu de Brussel·les

BarcelonaL'acord post-brexit pactat 'in extremis' entre Brussel·les i Londres aquesta tarda, té més de 2.000 pàgines que ara han de passar per la lupa dels equips legals de totes les capitals europees però també del Parlament Europeu i dels representants dels sectors més afectats per la separació entre el Regne Unit i la Unió Europea. Però, grosso modo, són quatre els pals de paller que han permès desencallar una tortuosa negociació de 10 mesos que culmina un procés encara més accidentat que va començar amb un referèndum el 2016 i que fixa les bases d'una nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea després de gairebé mig segle de formar part del mateix club.

  • La igualtat de condicions entre empreses

Aquest era un dels punts que més preocupaven la Unió Europea. El mercat únic europeu és, juntament amb l'espai Schengen, el bé més preuat i tangible de la Unió, i una de les màximes preocupacions de Brussel·les era que el Regne Unit no es volgués convertir en una mena de Singapur al Vell Continent, en què s'aprofités dels beneficis del mercat únic sense complir amb els estàndards europeus en matèria mediambiental o laboral, per exemple, o recorrent a subsidis públics. Però el Regne Unit s'ha compromès a no recular en els estàndards europeus mencionats anteriorment i, a més, a quedar sota la supervisió d'un nou mecanisme de control que ha de vigilar que no es produeixi aquest dúmping i que pot articular represàlies si calen.

  • Ni aranzels ni quotes comercials

Precisament gràcies al mecanisme de control anterior i al compromís de no rebaixar els estàndards europeus el Regne Unit ha aconseguit poder comerciar béns amb la Unió Europea sense quotes ni aranzels, un punt de l'acord que el premier britànic, Boris Johnson, vendrà com una gran victòria. Més del 40% de les exportacions del Regne Unit van a parar a la Unió. S'acorda complir els mateixos requisits en termes d'ajudes d'estat (subvencions públiques) i si es detecten incompliments es poden prendre mesures al respecte.

  • Retallades en la pesca amb pròrroga de cinc anys

Si Brussel·les està acostumada a enllaçar nits i dies de negociacions per discutir adverbis i signes de puntuació, les dues més complicades de totes són sempre les de les quotes pesqueres (anuals) i les del pressupost europeu, cada set anys. Per això, aclarir què passaria amb les aigües que comparteixen les illes Britàniques i el continent europeu després del Brexit no ha sigut menys complex. La pesca és un escàs 0,1% del PIB britànic i un 1% de l'europeu. Però és una qüestió de sobirania, gairebé d'orgull nacional, i d'aquí l'enrocament. El Regne Unit pretenia retallar més d'un 50% les quotes pesqueres europees (principalment de França) a les seves aigües i finalment s'ha rebaixat al 25% en la majoria de les espècies. A més, s'ha aconseguit una pròrroga de cinc anys i mig d'aquest pacte, que els allibera de repetir aquesta dura negociació cada vegada el pròxim lustre, després ja tocarà negociar-ho cada any.

  • El respecte a l'Acord de Pau de Divendres Sant

Irlanda del Nord és la gran beneficiària de l'acord del Brexit i del post-Brexit. Perquè gràcies al protocol específic que permet que entre el nord i el sud de l'illa no hi hagi una frontera, a fi i efecte de respectar l'Acord de Pau de Divendres Sant del 1997, gaudirà d'un accés total al mercat únic comunitari. Un aspecte fonamental que pot tenir serioses implicacions constitucionals per al Regne Unit. Un exemple és el cas de les patates de sembra. Mentre els agricultors escocesos no podran exportar-les a la UE, els nord-irlandesos sí.

stats