Arts escèniques
Misc 18/12/2020

Circ i pandèmia: el més difícil encara

El sector tanca el 2020 amb l'esperança que les festes de Nadal els ajudin a reflotar l'any

i
Núria Juanico Llumà
4 min
Una escena del 25è Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular 9 Barris

BarcelonaEl confinament de la primavera va ser, per al món del circ, com la pitjor caiguda enmig d'una funció. D'un dia per l'altre els artistes es van trobar tancats a casa, sense poder entrenar-se en condicions i amb totes les actuacions suspeses. La majoria no van poder trepitjar els escenaris fins a l'estiu, i la tornada va ser per poc temps: a l'octubre la cultura tornava a tancar per la segona onada de coronavirus a Catalunya. Per això aquest any, més que mai, les festes de Nadal són l'últim bri d'esperança del circ. El sector –un dels més precaris dins del món de la cultura– s'aferra a les últimes setmanes del 2020 per intentar salvar un any catastròfic, que els ha fet patir molt però del qual també s'emporten coses positives.

"Estar confinats ens va fer adonar que sense el públic no som res, que vivim dels aplaudiments. No poder actuar va ser molt dur per a tots els artistes", recorda la codirectora del Circ Raluy Legacy, Louisa Raluy. La companyia, amb una trentena de persones, va quedar confinada a Reus, i fins al juny no van poder-ne marxar. "Per sort quan ens van tancar teníem la carpa muntada i vam poder anar assajant", diu Raluy.

L'allau de cancel·lacions d'espectacles derivada del confinament va fer evident una de les debilitats del sector: el desemparament dels artistes quan es queden sense funcions contractades i, per tant, sense ingressos a la vista. "Si la precarietat ja era un problema endèmic del sector, ara els artistes han patit de primera mà que només es valora la seva feina quan són dalt de l'escenari. S'han posat de manifest les males condicions. Ara tot això s'hauria de revertir i entendre que el circ no treballa només quan està a escena", destaca el director artístic de l'Ateneu Popular 9 Barris, Javi Casado.

L'entitat, impulsora del Circ d'Hivern, va haver de fer mans i mànigues per poder tirar endavant el projecte d'aquest any, que justament celebra la 25a ediciói el van encarregar a la companyia My!Laika. "La creació va començar al gener, però després va venir el tancament pel covid-19 i vam haver de reubicar les residències de la companyia", assenyala Casado. A mesura que avançava l'any van anar sorgint obstacles: les dues directores i quatre artistes del muntatge viuen fora d'Espanya, així que van haver de buscar la manera d'entrar al país sense saltar-se les restriccions de mobilitat per la pandèmia. "Per sort, durant la segona onada hem pogut mantenir tot el procés de creació", diu el director de l'Ateneu Popular 9 Barris.

Espectacles més curts i amb menys artistes

Com ha passat en més o menys mesura en tots els àmbits culturals, la pandèmia ha empès el circ a adaptar-se a les mesures sanitàries establertes. A part de les restriccions marcades per a les arts en viu, les companyies han hagut de modificar part de les seves creacions per prevenir contagis. Al Circ Raluy Legacy han reduït els artistes a pista –en comptes de 25 intèrprets, en seran 14– i han escurçat l'espectacle perquè duri una hora i mitja sense entreacte. "Al descans es generaven cues per anar al lavabo, la gent s'hauria tret la mascareta per fumar o menjar. L'hem eliminat per motius de seguretat. Sabem que ens causarà pèrdues econòmiques, perquè en aquell interval es consumeix força, però no volem contagis al circ", diu Raluy.

La companyia Psirc ha hagut de repensar la distribució del públic del seu pròxim espectacle. "Ens imaginàvem els espectadors a dins de l'escena, però això ara és impossible de plantejar. La pandèmia ens ha afectat en decisions artístiques concretes com aquesta", assenyala un dels membres de Psirc, Adrià Montaña. I el seu company d'escena, Wanja Kahlert, afegeix que la pandèmia ha donat una nova lectura al muntatge. "La interpretació sempre està travessada pel context social. A l'obra parlem de marginalitat i de fronteres. Ara això s'amplifica, perquè abans vivíem en un món on semblava que no hi havia límits", apunta Kahlert.

La reprogramació d'espectacles arran dels tancaments ha provocat un tap en el calendari cultural del 2020 i del 2021 que Psirc fa mesos que està notant. "Quan treuen un cotxe avariat de l'autopista, l'embús es manté durant unes hores. Els calendaris del 2021 ja estan molt plens amb tot el que s'ha anat ajornant, i això no se solucionarà de la nit al dia. Ara es va programant, però hi ha molt menys moviment del normal", explica Montaña. I Khalert afegeix: "Com a conseqüència, estan augmentant els temps en què has de parlar amb un espai d'exhibició per ser programat. Els processos són molt més llargs, ara hi ha gent que ja parla del 2022".

Però la pandèmia no els ha portat només limitacions i imprevisibilitat. "El fet d'estar parats molt de temps va provocar que després tots tinguéssim moltes ganes de tornar a treballar", diu Montaña. Acostumats a crear sense xarxes de seguretat institucionals, s'agafen a la passió per l'ofici per tirar endavant. "La incertesa al final et fa fort, perquè l'has de compensar amb un extra de motivació i amb el convenciment que, malgrat les contrarietats, ens en sortirem", assegura Kahlert.

"Som els campions d'estar tancats"

El pallasso Tortell Poltrona també es mira el 2020 amb optimisme. "Acabo l'any aguantant i considerant totes les coses bones que la pandèmia ha comportat", diu Poltrona. El març passat, el Circ Cric feia vuit mesos que estava aturat. Havia de reprendre l'activitat a l'abril, però el confinament ho va impedir. "Som els campions d'estar tancats. Acabem el 2020 amb un any i mig de tancament", diu el pallasso, que, malgrat això, destaca que ha pogut fer dues expedicions de Pallassos Sense Fronteres a Síria i al Sudan del Sud i ara té diverses actuacions programades a Catalunya per Nadal. Dels efectes de la pandèmia a la cultura, el que més li preocupa són les restriccions imposades al públic. "Per a un pallasso, actuar amb els espectadors amb les cares tapades és un malson. Tampoc entenc com al teatre han d'estar tan separats i després als avions els posen tots junts", afegeix Poltrona.

Malgrat tot plegat, Catalunya tancarà el 2020 amb dos nous projectes de circ d'ambició internacional. Besalú acaba d'obrir al públic Circusland, un museu sobre les arts del circ establert a l'antic monestir benedictí de Sant Pere. I el Circ Cric transformarà les carpes de Sant Esteve de Palautordera en un espai de creació, exhibició i formació pensat per ser un pol de referència al sud d'Europa. "Només podem començar el 2021 amb alegria –conclou Poltrona–. Sense oblidar que ara el que importa no és només el coronavirus, sinó també pensar per què ha passat tot això. Si en som conscients, ho canviarà tot".

stats