Cas De Gea: ¿presumpció d’innocència o alguna cosa més?
UNA NOIA, VÍCTIMA d’una xarxa de prostitució infantil, ha explicat que va ser el porter de la selecció espanyola, David de Gea, qui va pactar una cita entre el presumpte proxeneta (l’empresari del porno conegut com a Torbe) i el client (el jugador de l’Athletic Iker Muniain). La majoria de diaris, tanmateix, expliquen la notícia a partir de la declaració de l’esportista que nega els fets. La cita, per cert, tot i ser brevíssima, apareix amb múltiples variants depenent de quina primera pàgina es consulti: “És tot fals”, “Tot és mentida”, “És tot mentida”, “És una mentida i una falsedat” i altres combinatòries són els titulars de portada de bona part de la premsa generalista i esportiva.
La presumpció d’innocència cal preservar-la costi el que costi i, en un assumpte com el que ens ocupa, convé evitar l’estigmatització sense proves o una sentència. Però diria que no és aquest el mecanisme que ha fet sortir en tromba la vasta majoria de diaris amb el titular autoexculpatori. Al capdavall, moltes d’aquestes capçaleres no passen ànsia per emetre condemna, molt abans que ho faci un jutge, quan els convé editorialment. Sospito que, malauradament, el que hi ha és justament una presa de posició. I que hi ha un pre-judici que comporta donar molt poca importància a la versió de la noia presumptament explotada. I això que la Policia ha explicat que es tracta d’un testimoni amb un “alt grau de credibilitat”, segons consta al sumari publicat per Eldiario.es. Tanmateix, molts diaris s’han arrenglerat marcialment amb la roja i obrien portada amb la reacció, en comptes de fer-ho amb la notícia. En un cas de prostitució infantil, ni més ni menys.
A vegades, el “Todo por la patria” no només guarneix les casernes de la Guàrdia Civil.
