Carme Osan, autora revelació de l’Ateneu
BarcelonaPenguin Random House i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès han convocat per primer cop aquest 2015 el premi Autor Revelació. S’hi han presentat 19 obres, totes escrites per alumnes i exalumnes de l’escola -la més gran d’Europa i la segona amb més matriculats de tot el món-, i el jurat ha premiat Un pont de silenci, el debut de la barcelonina Carme Osan.
“No he volgut fer un llibre sobre la Guerra Civil sinó de relacions humanes, persones i sentiments -admet l’autora, molt satisfeta d’haver aconseguit el guardó, que consisteix en la publicació del llibre a Rosa dels Vents, segell català del grup Penguin Random House-. La idea de la novel·la va néixer d’un conte, un gènere en el qual jo em sentia còmoda. Tot va començar amb una veïna que era amiga de la mare, la senyora Rosa. La recordo de quan jo era petita, envoltada sempre d’un aire de misteri. Un dia li vaig dir a la mare: «Vaig a fer-li companyia, perquè està sola». «Jo també ho estic», va dir la mare. «Sí, però ella està molt sola de veritat», vaig respondre”. La senyora Rosa havia arribat a Barcelona el setembre del 1936. “Mai no em va explicar res, però més endavant, quan va sortir l’assaig Nosotras que perdimos la paz, de Llum Quiñonero, la Rosa va concedir algunes entrevistes i vaig saber què li havia passat”. Osan, que cita com a referents literaris Almudena Grandes, Jaume Cabré i Montserrat Roig, va creure que la millor manera d’explicar la història de la Rosa era narrar-la en paral·lel a la de l’Àngela. Si la primera transcorre en la dècada dels 30, la segona arrenca el 2005 i va cap enrere.
Memòria i oblit
“ Un pont de silenci és una novel·la sobre l’oblit de la memòria, la memòria per no oblidar i les voltes del destí que a vegades converteixen l’oblit en la memòria i la memòria en oblit -diu Osan-. Els personatges han viscut grans renúncies. El que m’interessa mostrar són els sentiments i les emocions”. Nascuda el 1958, la novel·lista és llicenciada en història per la Universitat de Barcelona i treballa al Museu Nacional d’Art de Catalunya. “M’ha agradat escriure tota la vida, i quan ho he necessitat ho he fet -recorda-. No va ser fins que va arribar un moment en què vaig tenir temps per a mi que vaig començar a seguir tallers d’escriptura al barri, i després a l’Ateneu”. Un dels professors que hi va tenir, Ricard Ruiz Garzón, elogia ara la feina de l’alumna. “La Carme demostra que la perseverança pot donar molt bons resultats -diu-. Ha aconseguit un llibre d’una sensibilitat molt especial, amb personatges plens del que ara se’n diu intel·ligència emocional, el que tota la vida s’havia anomenat astúcia”. El premi Autor Revelació reconeixerà un altre ateneuenc l’any vinent.
