17/12/2020

Ultratge a la llibertat d’expressió

3 min
Jura de bandera al Castell de Sant Ferran, a Figueres

El debat sobre els símbols nacionals és recurrent i no té respostes universals. La recent sentència que ha dictat el Tribunal Constitucional, per una majoria de sis contra cinc, ha declarat que la crema de la bandera espanyola és un delicte i, per tant, a Espanya és un acte que no està emparat pel dret fonamental a la llibertat de expressió. Ho ha fet resolent un recurs presentat per un sindicalista gallec, condemnat per ofenses i ultratges per haver cremat una bandera al crit de “Cal calar foc a la puta bandera” i “Aquí teniu el silenci de la puta bandera” durant una manifestació de protesta. L’argument esgrimit pels sis magistrats de la majoria ha estat que “les expressions utilitzades per a les reivindicacions salarials s’entén que van ser fetes al marge i sense l’empara dels drets fonamentals invocats”. Ara resulta que per protestar han de ser els tribunals els que diguin quines expressions valen i quines no.

Sota el paraigua de l’article 543 del Codi Penal, on es diu que les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes es castigaran amb una pena de multa, a l’estat espanyol han estat constants els intents de persecució penal per accions que algú ha considerat ofensives. Des de les xiulades a l’himne espanyol a les finals de la Copa del Rei fins a la querella presentada contra Pepe Rubianes per unes cèlebres paraules sobre la unitat d’Espanya o, més recentment, el judici a l’humorista Dani Mateo per haver-se mocat amb la rojigualda en un gag, des de determinats sectors s’ha volgut convertir en delicte allò que és un acte de llibertat d’expressió.

Gairebé cap país s’ha estalviat fer aquest debat, i un dels més intensos es va viure als Estats Units, on l’any 1989 el Tribunal Suprem, en el cas Texas contra Johnson, va dictar una sentència històrica, allà per cinc vots contra quatre, en què es declaraven nul·les les lleis de 48 dels 50 estats que prohibien profanar o ultratjar la bandera nacional de barres i estrelles. La majoria dels magistrats van considerar que prohibir profanar la bandera nord-americana era contrari a la primera esmena de la seva Constitució perquè atemptava contra el dret fonamental a la llibertat d’expressió. De fet, el gran argument per defensar aquesta posició era justament que castigar els que profanen la bandera és diluir els valors de llibertat que aquest símbol vol representar. Tanmateix, aquest és encara un debat viu als Estats Units perquè des de posicions conservadores hi ha intents recurrents per tornar-ho a convertir en delicte.

A Europa, una sentència de referència en aquest matèria va arribar del Tribunal Europeu de Drets Humans, que el 2018 va revocar una sentència dels tribunals espanyols, avalada pel Tribunal Constitucional, que havia condemnat per injúries a la Corona dos nois de Girona que havien cremat fotos del rei en públic. La justícia europea va deixar clarament establert que la llibertat d’expressió empara aquest tipus de conductes.

El respecte als símbols no és res que es pugui imposar a ningú. És una qüestió que té a veure amb les conviccions i les creences individuals i, per tant, se’n pot discrepar, per més que siguin compartides de forma majoritària i s’associïn a determinats valors universals. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units reconeixia que el dret a discrepar és l'element clau dels drets i llibertats civils i, per tant, cap govern no pot imposar per decret un sentiment uniforme entre els seus ciutadans i no pot establir un símbol d’unitat ni decidir quines idees s’han d’associar a cada símbol.

Encara avui, les institucions de l’Estat, condicionades decisivament per la dreta judicial, són més partidàries de fer jurar bandera a tothom que s’aparti de la lloança als símbols patris que no pas de respectar drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió. El TC ha optat pel sostenella y no enmendalla. Tot i saber que el TEDH els farà una rebregada, hi ha sis magistrats que de manera conscient opten per sostenir que referir-se a “la puta bandera” és un delicte, mentre es queden en minoria els cinc magistrats que defensen aplicar la doctrina del tribunal europeu que preserva el dret fonamental a la llibertat d’expressió.

Espanya té un problema amb la llibertat d’expressió i amb el dret a la dissidència política. Tot allò que no encaixa en el motllo fet pels que defensen la indissoluble unitat de la pàtria és combatut per terra, mar i aire, ja sigui aprovant una llei mordassa o encausant els que discrepen, no fos cas que es molestessin els militars que voldrien afusellar 26 milions de fills de puta.