27/02/2013

Potser no cal que neixin flors a cada instant

2 min

Ahir a la nit, tot mirant Àgora de TV3 a casa meva i amb una manta de quadres escocesos a la falda, vaig experimentar aquella paramnèsia més comunament coneguda sota el nom de déjà-entendu , que és un déjà-vu auditiu: sents algú dient unes paraules i t'assalta la sensació momentània que ja l'havies sentit dient el mateix anteriorment, en alguna altra ocasió que no pots acabar de concretar. És aquesta una pertorbació molt freqüent sentint les declaracions de la diputada Carme Chacón, que ella sola és garant de la unitat de la pàtria. No s'entén com l'Ajuntament d'Esplugues encara no l'ha fet filla predilecta i no li ha dedicat una estàtua eqüestre en una rotonda.

Vaig patir el trastorn descrit escoltant Miquel Sellarès a Àgora quan defensava que la Generalitat actual i un futur estat català haurien de disposar d'un servei d'intel·ligència propi. "No podem anar amb el lliri a la mà". On havia sentit jo abans aquell lliri? En quin jardí, en quin parterre? Moments després, em vaig precipitar a la sala, tota folrada amb oueres de cartró, on guardo el meu immens i molt valuós arxiu sonor, que algun dia donaré al monestir de Poblet. I entre munts de talls de veu i cançons de Dodó Escolà vaig trobar unes declaracions de Sellarès fetes l'11 d'octubre del 2012 a L'oracle de Catalunya Ràdio: "El que és imperdonable, i és anar amb el lliri a la mà, és que la Generalitat no hagi previst tenir un departament de risc [una altra manera de dir uns serveis d'intel·ligència]". No es tractava de paramnèsia, sinó d'una repetició real.

Idees com aquesta, i també la conveniència de comptar amb un exèrcit propi (de la manera més adequada segons el moment actual), disgusten i treuen de polleguera aquells independentistes pacifistes, els més bondadosos de tots, que confonen la constitució d'un estat nou amb la celebració d'uns jocs florals.

stats