17/01/2021

El ‘bot’ de la vida eterna

3 min

Fa unes setmanes Microsoft va registrar una patent que planteja un tipus d’intel·ligència artificial (IA) per crear un chatbot o robot de conversa. Fins aquí, res nou respecte d’altres avenços que hàgim llegit abans. Ara bé, aquesta nova eina és una metodologia per crear dobles digitals de persones a partir de la informació disponible sobre elles en entorns digitals, com xarxes socials, bases de dades i converses a través de WhatsApp o similars. És a dir, l’empresa de Bill Gates està preparant un sistema perquè puguis crear el teu propi chatbot. Un sistema que aprendria què fas, què penses i quin és el teu sentit de l’humor per crear una rèplica de la teva persona. Si alguna vegada heu desitjat ser immortals i teniu una vida digital activa, aquí hi podríeu trobar opcions. Aprofitant que la nostra petjada digital no depèn de la nostra existència física, el text de la patent suggereix que es podria aplicar a persones vives però també quan hagin mort.

Generalment ens atrau poc la idea de parlar amb una màquina, però a hores d’ara segurament ho hem fet i sense saber-ho. Per exemple, per a determinades consultes d’atenció al client de Google, o els chatbots de Renfe (la Irene i el Martín). Amb la pandèmia i la infodèmia van proliferar els bots que pretenien combatre la desinformació sobre el covid-19: el més utilitzat va ser el de l’OMS, creat per resoldre dubtes a través de Facebook o WhatsApp. Podríem dir que tots aquests exemples són, a grans trets, una mena de preguntes freqüents en format interactiu i amigable. El diferencial de la nova patent no és tant una qüestió tècnica, sinó el fet que els sistemes d’intel·ligència artificial rastregin tones d’informació personal que poden contenir informació sensible, i que aprenguin de referències poc actualitzades o que, deslligades del context, generin equívocs. Si us recorda molt un episodi de Black mirror, la memòria no us traeix. La ficció afegia també un cos tangible, que Microsoft no planteja. De moment.

Com era d’imaginar, la proposta ha generat força rebombori i algunes veus crítiques han fet notar diverses preocupacions. Les primeres reaccions tenen a veure amb la seguretat i el potencial risc de suplantar identitats. Segur que alguna vegada hem desitjat tenir un alter ego per fer allò que ens feia mandra o per mantenir converses que no ens venien de gust. Personalment m’ho havia imaginat sempre d’una manera en què la darrera paraula seria la meva confirmació. Què passaria si tinguéssim una rèplica prenent decisions sense el nostre consentiment? O encara més, i si aquesta rèplica no és fidel o és més aviat contrària? ¿Deixaríem que el chabot anés a votar per nosaltres? Què passaria si decidís fer una compra per internet d’un objecte que no necessitem, no volem o no podem pagar? Les peripècies per desfer els embolics de l’alter ego donarien de ben segur per a un altre capítol tragicòmic.

Ara bé, més enllà de la tècnica, la seguretat i la privadesa, ha generat molt rebuig el fet que això es pugui aplicar a persones un cop mortes, o que el duplicat digital pugui existir més enllà del nostre últim alè. El malestar que desperta aquesta possibilitat té a veure amb el fet que voreja tabús com són la nostra relació amb la mort i amb la memòria de les persones que ens han deixat. Venim d’una tradició en què la mort es dissocia de la vida com si fos la cara fosca d’una altra moneda. Hi ha moltes cultures, com les orientals, en què tenen una visió cíclica i menys traumàtica de l’existència; i territoris de l’Amèrica Central on les tradicions indígenes segueixen vigents, i el recompte d’habitants inclou vius i morts. No hi ha dubte que la mort és un fet vital importantíssim i gens trivial, però l’imaginari al seu voltant és una construcció social que beu directament de la cultura religiosa que ens ha bressolat.

És difícil formar-se una opinió al respecte perquè és un debat profund i complex, però topem una vegada més amb el dilema constant de la innovació tecnològica: la curiositat tècnica perfora sense complexos els marcs legals però també els morals, aquells que donàvem per descomptats i fonamentats en una ètica relativament compartida. Que sigui coneguda i acceptada no la fa millor ni més desitjable. Els avenços de la intel·ligència artificial ens forcen a revisar quins són els valors i els principis que ens regeixen cada vegada que amplifiquen les desigualtats estructurals del sistema que ens conforma. Encara que propiciada per un bot de codi irreverent i iconoclasta, benvinguda sigui la reflexió sobre la vida eterna.

stats