La bona informació, clau en la lluita contra el covid-19
BarcelonaEls organismes reguladors del mercat audiovisuals dels països europeus han emès un informe en què alerten que l'acord de bones pràctiques informatives que va aprovar la Comissió Europea el 2018 en matèria de desinformació no és suficient. Aquest acord el van firmar el 2018 els gegants nord-americans Google, Facebook, Twitter i Microsoft, a més de moltes empreses del sector audiovisual, però la realitat és que no ha servit per frenar la propagació de fake news de manera efectiva. Per això, els reguladors (a Catalunya seria el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que s'ha sumat a la petició) demanen que es facin passos perquè l'autoregulació actual funcioni.
Aquest informe coincideix amb la publicació d'una monografia sobre desinformació i poder per part del Cidob a càrrec de la investigadora i col·laboradora de l'ARA Carme Colomina i el filòsof Daniel Innerarity. Tots dos reflexionen sobre com la desinformació ha trobat el caldo de cultiu ideal durant la pandèmia de coronavirus, i això ha donat peu a la multiplicació de teories conspiratives i falsos remeis, alguns dels quals publicitats des dels mateixos governs, com és el cas del president nord-americà, Donald Trump, o el brasiler, Jair Bolsonaro.
El cas és que la mateixa OMS ha deixat clar que la lluita contra el coronavirus dependrà en bona mesura d'aconseguir que la informació correcta arribi al màxim de gent. L'OMS també ha alertat dels perills de patir una infodèmia, és a dir, una campanya de desinformació sobre el covid-19 que acabi revertint els èxits aconseguits fins avui. Ara mateix és difícil competir contra missatges que es fan virals, que no passen els filtres de verificació pertinents i que sovint amaguen interessos espuris.
Per això aquests dies s'està veient la importància del periodisme, tant en la seva funció de transmetre les indicacions de les autoritats sanitàries a la població, com en la de vigilar l'actuació d'aquestes mateixes autoritats. Els mitjans de comunicació han explicat tant el drama de les residències, com la manca d'equips de protecció per als sanitaris en els primers dies de la crisi, com el fiasco dels tests o de les compres de material a la Xina. Cada dia la funció dels periodistes és preguntar i repreguntar a les rodes de premsa i investigar per forçar els governs a la màxima transparència; assenyalar les mancances o zones de foscor; anar als hospitals per explicar en primera persona els efectes de la malaltia; fotografiar el dolor de les famílies; explicar històries d'herois anònims; parlar amb científics i metges, economistes i responsables polítics; destriar el gra de la palla, i, per descomptat, refutar fake news.
És molt probable que quan es pugui fer una anàlisi de l'impacte de la pandèmia també es podrà establir una relació entre informació de qualitat i els resultats en la lluita contra la pandèmia. Almenys així ens ho plantegem des de l'ARA, com un servei públic més necessari que mai. Amb la diferència que aquesta vegada el que està en joc és la salut de tots.
