OBSERVATORI D’EUROPA

Bombolles universitàries

i Carme Colomina
20/04/2014
2 min

La major part dels estudiants universitaris que hi ha avui al Regne Unit estaran pagant el seu crèdit d’estudis fins que tinguin 50 anys. Un informe oficial va revelar fa poc que quan un d’aquests joves es llicenciï ho farà amb un deute de més de 44.000 lliures (uns 53.000 euros) que, per culpa dels tipus d’interès, s’acabarà convertint en una xifra encara més gran que la que ha rebut per pagar-se la matrícula i el cost de la vida universitària.

El pes financer d’haver aconseguit estudiar una carrera els caurà al damunt just quan comencin a intentar guanyar-se la vida i vegin com la crisi econòmica ha rebaixat sous i oportunitats. El seguiran arrossegant quan s’emparellin, busquin una vivenda i, fins i tot, quan tinguin fills, a qui voldran garantir també la millor educació.

Als Estats Units fa temps que van detectar el problema. “És la pròxima crisi a punt d’esclatar”, escrivia el maig passat l’economista Joseph Stiglitz. Les matrícules universitàries es van encarir un 27% durant els cinc anys de crisi, en part conseqüència de les retallades pressupostàries, mentre que els ingressos mitjans de les famílies han caigut en picat. Hi ha un bilió de dòlars en crèdits universitaris pendents als Estats Units. Inversions de per vida que són un llast insalvable per a molts.

La crisi ha disparat les diferències entre sistemes educatius, cosa que ha agreujat encara més les desigualtats en recursos i resultats a Europa. “El nivell de coneixement d’un llicenciat universitari espanyol és el mateix que el d’un finlandès que ha acabat el batxillerat”, assegura un alt responsable d’Educació de la Comissió, que cita l’últim informe de l’OCDE sobre l’ensenyament superior.

El govern britànic va decidir triplicar les matrícules universitàries, a partir del 2012, de les 3.000 lliures inicials fins a les 9.000. El Parlament Europeu va advertir l’any passat que les retallades en educació poden agreujar l’atur juvenil. Durant la primera dècada dels 2000, el nombre d’estudiants universitaris va créixer un 10% a la UE, però la inversió pública no ha seguit el mateix ritme. Des de l’inici de les retallades hi ha hagut protestes d’estudiants britànics, espanyols, austríacs, irlandesos, italians, eslovens o hongaresos contra l’encariment dels estudis. Alhora, però, la mobilitat dels universitaris europeus és cada cop més real. El malson de les taxes universitàries, per exemple, ha fet que milers de britànics s’ho plantegin, sobretot ara que és més fàcil trobar programes en anglès arreu de la UE.

Els experts diuen que la universitat té la seva pròpia revolució pendent, però, en aquest moment, és difícil encarar-la. Fa menys de trenta anys un terç dels llicenciats universitaris del món venien d’un únic país, els Estats Units. Avui aquest terç ve només de la Xina. Diuen que, en aquest món accelerat, el 30% de les feines més sol·licitades el 2020 encara s’han d’inventar. Unes economies cada cop més dependents de les indústries del coneixement com les nostres no es poden permetre l’empobriment de la universitat.

stats