Benvinguda competència
BarcelonaUn dels mals del Barça els últims anys ha sigut que ens sabíem l’onze de memòria i que la banqueta feia cosa quan l’entrenador se la mirava buscant-hi arguments diferents dels que ja tenia a la gespa. Aquesta evidència, més enllà de facilitar la feina al tècnic rival de torn, no propiciava precisament que els titulars s’escarrassessin per mantenir el seu lloc de privilegi.
Aquesta temporada, sigui per la bona feina captant reforços o perquè no han acabat de sortir tots els jugadors amb què no es comptava, Valverde té una plantilla més curta -només 21 jugadors del primer equip-, però pot triar i remenar. I tinc la impressió que ho aprofitarà per agitar les jerarquies -més enllà de la indiscutible de Messi i d’alguna que porta associada- i per esmolar la meritocràcia.
M’hi ha fet pensar el cas d’Arturo Vidal, que està repetint el guió de la temporada passada: començar amb pocs minuts i anar guanyant-se’ls a cop de rendiment. Des que va irrompre amb gran eficàcia al descans contra l’Inter, ja ha tingut un parell de titularitats i aquest no és dels que es deixa descavalcar. Cofois com estàvem amb el gir de Valverde cap a un mig del camp més delicat, és obligat reconèixer que el xilè és un recurs òptim per dibuixar escenaris alternatius i, sobretot, és un despertador tossut per si Arthur torna a adormir-se com la temporada passada. De moment, el brasiler ja va veure des de la graderia el partit de dimarts i tinc curiositat per saber si l’advertiment encara dura avui contra el Llevant.
L’altra víctima de l’horror de Praga va ser Griezmann. El francès està de morros perquè s’ha vist suplent en dos dels tres últims partits de Lliga i perquè s’adona que no té estatus d’intocable. És cert que a Eibar va estar bé, però la seva adaptació a una posició que li és clarament incòmoda va lenta, de manera que Valverde també pot donar ara oportunitats a Ansu tot i que no està condicionat per les baixes, com abans. A més, es permet deixar Dembélé a casa malgrat que no està ni sancionat ni lesionat. Vaja, que més enllà de les garrotades al superpoblat mig del camp, no veig probable que el tècnic s’aferri a un onze ni a un trident inamovibles.
Ara falta que Valverde sigui capaç de gestionar l’excedent de talent sense que se li esvaloti el galliner per culpa dels egos dolguts, i també caldrà veure si la plantilla queda debilitada al mercat d’hivern. Però mireu si és bona la competència que les patums del vestidor estaven disposades a ajornar el cobrament de part del seu sou perquè també hi cabés Neymar.
