BARÇA
Misc 20/02/2016

Un Barça massa fred i calculador referma el liderat a Las Palmas (1-2)

Sense enamorar i posar la cama fort, l'equip de Luis Enrique suma un altre triomf

i
Toni Padilla
3 min
Suárez i Messi celebren el gol de l'uruguaià contra el Las Palmas

BarcelonaEl Barça torna de Las Palmas amb el liderat ben protegit, tancat a pany i forrellat, i trasllada així tota la pressió a l'Atlètic i el Madrid. En un partit tan inestable com el clima, ara amb pluja, ara amb sol, els homes de Luis Enrique han guanyat un d'aquells partits en què el joc no és el millor, en què les rotacions posen en evidència algun jugador i en què el rival s'il·lusiona a estones a fer història però acaba amb un pam de nas. El Barça ha colpejat en els moments clau, però el joc a vegades ha estat lent, propi de qui juga cada setmana dos cops, de qui es dosifica pensant amb el cap fred.

Sense Sergio Busquets, centre de gravetat de l'equip, el Barça ha perdut la pilota durant bona part del partit contra un Las Palmas fidel al joc que agrada a l'illa: alegre, descarat. Alves i Alba s'han sentit desprotegits durant bona part del matx i Arda Turan ha jugat un partit diferent del dels seus companys, buscant el seu espai vital. El Barça ha millorat molt a la segona part quan el turc, amonestat, ha cedit el lloc a Rakitic, que aliant-se amb Iniesta i Sergi Roberto ha aconseguit fer oblidar a estones un Busquets sempre enyorat, quan no hi és.

Intercanvi de cops

En la seva visita a l'Estadi de Gran Canària, un estadi ben diferent d'aquell vell Insular on el Barça solia perdre els anys 60, l'equip de Luis Enrique ja ha marcat als 8 minuts, després d'un inici de partit agressiu dels locals. Una errada d'El Zhar ha permès a Iniesta donar camp per córrer a Alba i la seva centrada l'ha rematada Suárez, que segueix engreixant estadístiques. El gol, però, no ha deixat de ser un miratge, ja que els canaris han agradat més durant els primers 25 minuts, empatant ben ràpid. Jonathan Viera s'ha inventat una assistència d'esperó, Jordi Alba trencava el fora de joc i el brasiler Willian José ha superat Bravo (min 10). Un forat negre ha aparegut entre les línies del Barça, amb el trident molt allunyat, i el Las Palmas ha ocupat els espais per anar visitant massa l'àrea de Bravo, que ha trobat bons aliats en Mathieu i Mascherano.

El Barça, mandrós, s'ha tret la son de les orelles i ha tancat el primer temps millor. Cada contra blaugrana ha portat perill, però Suárez ha desaprofitat una bona ocasió per fer més gols, topant ara amb Javi Varas, ara amb la falta de punteria. L'uruguaià, però, ha creat la jugada en què Neymar ha fet el segon gol català, després d'una nova aturada de Varas a Messi. Però en cap moment s'ha vist un Barça elèctric. El Barça ha jugat a pòquer: pensant sempre què calia fer, calculant cada moviment. Conscient de la seva superioritat, el partit s'ha convertit en un exercici de dosificació. Messi ha decidit no carregar-se físicament, amb aparicions puntuals, Neymar tampoc ha tret de polleguera els rivals i només Suárez donava cops de peu als pals quan fallava gols. Al Barça li ha servit jugar a mig gas per imposar-se.

El líder ha jugat un d'aquells partits de tràmit, una estació secundària en la ruta cap al títol que serà poc recordada, ja que les cames no sempre arriben, quan es porten 15 partits oficials aquest 2016. Les rotacions, necessàries pensant en Londres, i l'atreviment del Las Palmas han esborrat els elogis dels darrers dies per recuperar les paraules més esmorteïdes dels partits al camp del Màlaga o el Llevant, acompanyant el nom d'un Barça que ja porta 32 partits sense perdre. És a dir, dos més i igualarà la fita del Madrid de Leo Beenhakker de la temporada 1988-89.

Ensurts locals

Amb Iniesta sempre encertat, el Barça, després dels ensurts del primer temps, ha decidit matar el partit. Matant l'interès i el ritme. La segona part, el Barça ha decidit matar els somnis del Las Palmas i la seva il·lusió amagant la pilota en un rondo etern que ha convertit el duel en un partit difícil de pair. Luis Enrique, que havia apuntalat el duel amb Rakitic, ha fet jugar Vermaelen, fent parella amb un Mathieu molt connectat, situant Mascherano al centre del camp per acabar de controlar un partit amb molt poques ocasions per tenir el Barça sobre la gespa. Quique Setíen ha donat minuts a Araujo, l'exjugador del filial blaugrana, i el Chino ha gaudit de dues ocasions per castigar la indolència blaugrana.

L'equip ha fet els deures, i ha fet esborrar la rialla dels canaris el dia del seu carnaval, amb un joc més de control que no pas d'emocions. Un Barça fred i calculador, capaç de guanyar partits sense fer més esforços dels necessaris. I sense gaires xuts a porteria a la segona part. El Barça guanya com i quan vol, ara mateix, a la Lliga. A la Champions, espera l'Arsenal.

stats