CANVI DE CICLE
Misc 20/11/2013

Aznar vol enviar Mas a la presó

El PP no comparteix la idea de tornar a tipificar com a delicte al Codi Penal les consultes "il·legals"

2 min

BarcelonaAra fa 10 anys. El novembre del 2003 el lehendakari Juan José Ibarretxe, màxim representant institucional d'un PNB -la nau del partit la comandava Xabier Arzalluz- que poc té a veure amb l'actual, va aprovar el seu pla sobiranista al Parlament basc. Ho havia fet amb els vots de l'esquerra abertzale, que el considerava poc ambiciós però volia "posar a prova" la democràcia espanyola. El PP, amb majoria absoluta, va anunciar que barraria el pas a Ibarretxe al Congrés. Ho acabaria fent amb suport del PSOE. Abans que el febrer del 2005 passés això, el lehendakari havia desafiat els partits espanyols a convocar pel seu compte una consulta.

La resposta de José María Aznar no es va fer esperar. El president espanyol va modificar el Codi Penal i va incloure-hi un article, el 506 bis, de la "convocatòria il·legal d'eleccions o consultes populars per via de referèndum". Castigava el nou delicte amb entre tres i cinc anys de presó i fins a deu d'inhabilitació per a càrrec públic. L'actual escenari català guarda paral·lelismes amb el que fa deu anys hi havia a Euskadi i, davant la imminència de l'acord sobre la data i la pregunta d'una consulta que l'Estat no preveu, Aznar va demanar, en declaracions a Onda Cero, recuperar aquell article del Codi Penal, que implicaria obrir un procés judicial contra Mas per empresonar-lo un cop el Govern materialitzés l'acord del Parlament.

Aznar reivindicava la seva obra de govern i tornava a posar en entredit Mariano Rajoy, a qui ha acusat sovint de tenir un lideratge tou i de no afrontar amb severitat el "desafiament" sobiranista. La proposta d'Aznar va agafar a contrapeu els partits espanyols. El PSOE, que quan va arribar al govern el 2004 va derogar aquell article del Codi Penal perquè no tenia "prou entitat per merèixer el càstig penal", ahir demanava "diàleg" -no una consulta pactada- per resoldre el problema català. Recordaven que les reformes d'Aznar no havien calgut per tombar Ibarretxe.

Després de presumir d'una "política nacional forta i vigorosa", Aznar va afirmar que cal "posar límits als que volen traspassar la legalitat i trencar el país": "Es demostra que alguns teníem raó de defensar algunes posicions". L'oficialitat del PP ho veu ara com el PSOE. Tant el seu portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, com el portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, van fer notar que ja hi ha prou eines a l'ordenament jurídic per frenar la consulta. Recordaven que el Tribunal Constitucional ja va tombar el pla Ibarretxe i la consulta que preveia amb l'argument que de sobirania nacional només n'hi havia una, l'espanyola. Per si no n'hi ha prou amb el TC, el Codi Penal vigent preveu a l'article 410 multes i inhabilitació de fins a tres anys per "desobediència" en exercici d'un càrrec públic.

Aznar va explicar que va donar a triar a CiU entre implicar-se en la governabilitat d'Espanya o radicalitzar-se i que van optar per la segona opció. Mentre Josep A. Duran i Lleida, fins fa ben poc ferm partidari de la primera, demanava "ignorar" Aznar, Mas no es resistia a entrar en el joc i replicar el referent de l'ala més radical de la dreta espanyola. "Fa un discurs antic, passat de moda i tronat", va indicar.

stats