12/06/2011

Artur Mas, la societat civil i el PSC

1 min

El govern d'Artur Mas ha tingut dos èxits incontestables: ha estabornit el tripartit i ha despertat la societat civil. Tothom sap que no és fàcil deixar el rival enfonsat i encara ho és menys fer que la gent surti de l'apatia, de la desmobilització. El primer és un èxit rotund, absolut; el segon és un èxit paradoxal: perquè la gent s'ha mobilitzat, sí, però contra el govern. Tenim els indignats reforçats i legitimats gràcies a la imperícia i l'ímpetu de Felip Puig, tenim les periòdiques manifestacions de metges i docents retallats, tenim la gent de la cultura estranyament unida contra la pretensió uniformadora de la conselleria, tenim els ecologistes reactivats per la desaparició dels estudis d'impacte ambiental previs o pel pas lliure de les motos al bosc.

Anem ara a l'oposició, i en concret al PSC. Estan tocats de debò. Aquesta setmana he dinat amb un alt càrrec d'una administració socialista que aviat s'instal·larà resignadament a l'oposició. M'ha explicat coses estranyes: diu que el PSC s'ha d'independitzar del PSOE, però que s'hauria de seguir presentant en coalició amb el partit germà espanyol a les generals i mantenint un sol grup parlamentari al Congrés. No sé si els desapareguts catalanistes d'esquerres entendrien una subtilesa d'aquest estil. Un altre amic socialista d'una altra administració, amb menys càrrec però déu n'hi do, em diu que tots els seus amics de joventut van participar en les consultes sobiranistes. Segur que molts també formen part d'aquesta societat civil que Mas mobilitza, però que ja fa temps no vota PSC.

stats