L’arquitectura, en un exercici d’aprofitament

Tot, o quasi tot, a la Casa en Tres Primaveres és un exercici d’aprofitament. Obra de l’arquitecte català David Sebastian, li van posar aquest nom perquè es va construir aprofitant la bonança de tres primaveres consecutives: una construcció intermitent, a poc a poc, amb manobres del lloc i quan hi podia coincidir tothom, també l’arquitecte. S’hauria pogut fer d’una altra manera, més aviat, però la realitat és que en aquest cas no hi havia pressa -ni gaires recursos econòmics-, i això va permetre anar incorporant idees, experimentar, convertir-ho en un banc de proves de materials de proximitat i de reutilització d’elements de fusta, de maons trencats o fins i tot dels palets que hi arribaven. A David Sebastian Arquitectes, estudi amb seu a Barcelona, els agrada l’arquitectura tranquil·la, sostenible i honesta.

Aquest projecte també és fruit de l’aprofitament d’un vell corral amb una pleta de dos pisos on, temps enrere, s’hi refugiaven les ovelles i, al pis de dalt, s’hi guardava el gra. Situat al límit del nucli urbà de Jarque de la Val, un petit poble de muntanya de la província de Terol amb només 70 habitants censats el 2018, la nova casa s’aixeca ocupant una part del corral i sobretot consolidant i estirant les restes de la construcció antiga. Avui, a la Casa en Tres Primaveres hi conviuen els murs de pedra vells, amb una edificació nova que no només es fica dins la pleta existent, sinó que, aprofitant l’estructura de fusta del sostre, allarga la coberta amb la mateixa inclinació fins a trencar en una teulada a dues aigües.

Per poder treure suc al màxim de materials de la zona, conta David Sebastián que van recórrer totes les bòbiles, pedreres i sobretot els magatzems de materials de construcció de menys de 50 km a la rodona. L’arquitecte tenia al cap l’experimentació de l’aprofitament de materials que va fer Alvar Aalto a la seva casa de Muuratsalo (Finlàndia). També, ni que sigui de manera molt llunyana, la figura del pati de la mítica obra.

Diu Sebastian que, en el cas de l’habitatge de Jarque de la Val, no sap si parlar d’una casa-pati o si n’ha de dir pati-casa, de tanta importància com agafa aquest element en la distribució i en la vida en aquest lloc. De fet, la casa es va concebre en forma d’U per evitar el contacte visual de les cases veïnes, per aprofitar al màxim les vistes dels camps oberts i perquè el pati fos un lloc per habitar a l’ombra de les elevades temperatures del dia a l’estiu i a recer de la refrescada de les nits.

Les vacances de tres nuclis familiars

La Casa en Tres Primaveres està feta per a les vacances de tres nuclis d’una mateixa família, pensada perquè puguin estar-hi junts però mantenint la independència. Així, la cuina és un únic espai, de dimensions generoses perquè allotja tres cuines, tres neveres i tres rebosts. Les zones d’intimitat, els dormitoris de cadascun dels nuclis familiars, tenen accés independent.

Tota la família aprofita aquesta casa que presenta un patchwork interessant de materials, fent baranes de palets, reutilitzant portes i finestres, posant els maons d’una manera o una altra, pintant-los o deixant-los vistos, construint com un Lego. A més d’exercici d’aprofitament ho és també d’honestedat de l’arquitectura. Tot, o quasi tot, es mostra sense maquillatge. Tant a l’exterior com a l’interior.