CIÈNCIA
Misc 12/07/2015

Una arca de noè per guardar-hi totes les llavors del món

Mònica L. Ferrado
4 min
Una arca  De noè per guardar-hi totes les llavors del món

FRED I AÏLLAMENT. AQUESTES DUES PARAULES són les que defineixen millor un dels indrets del món més estimulants per als que tinguin pensaments apocalíptics: el Banc Mundial de Llavors de Svalbard, situat al pol Nord, a l’oceà Àrtic. Es tracta d’una construcció gairebé soterrada en una muntanya de gel, de 130 metres d’altura -per si de cas puja el nivell del mar-, capaç de resistir terratrèmols, bombes nuclears i altres possibles desastres. Les llavors s’hi estan congelades en el temps, a prova de sequeres, guerres, malalties i les amenaces del canvi climàtic.

De fet, ja conté espècies que són història, que actualment ja no es conreen. En total, a Svalbard hi ha llavors de 4.000 espècies de plantes, amb un total de 720.000 mostres guardades en bossetes, a una temperatura adequada per assegurar-ne l’eternitat. Té capacitat per guardar 4,5 milions de llavors, més de la meitat de les que es coneixen al món, segons algunes estimacions. Entre aquestes llavors no n’hi ha de transgèniques, ja que la legislació del govern noruec no permet l’entrada al país d’organismes modificats genèticament.

Tot i que existeixen repositoris nacionals de llavors, els problemes de producció alimentària seran globals i requeriran solucions globals. Els científics necessiten tenir com més varietats a l’abast millor per investigar, perquè no queda clar quins seran els cultius més rendibles davant el nou escenari que es perfila, amb un increment de població (11.000 milions previstos el 2100) i davant el canvi climàtic. Segons un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, un augment en la temperatura d’un grau disminuiria la producció agrícola en un 2% per dècada.

El volum del repositori obre la porta a seleccionar les varietats que mostren un perfil més adient d’una mateixa espècie per resistir temperatures altes i falta d’aigua. Tot i que la custòdia d’aquest tresor mundial ha sigut confiada a Noruega, al darrere hi ha la fundació internacional The Crop Trust.

FETS CONSUMATS

Algunes pèrdues ja són irreparables. Per exemple, se sap que la Xina ha perdut el 90% de les varietats d’arròs. També s’han perdut varietats d’arròs que es conreaven a l’Àfrica, cosa que va fer que molts països d’aquell continent depenguessin de les importacions. Hi ha en marxa alguns projectes pilot per introduir varietats autòctones que resisteixin el clima africà més sec.

La pèrdua de diversitat també afecta el blat de moro, el cereal que més es conrea al món, que representa un aliment fonamental per a milers de milions de persones. El 43% dels cultius del món pertanyen a 6 varietats, tot i que n’hi ha moltes més. A Svalbard se’n conserven 35.000 varietats.

El plàtan també és un aliment bàsic per a molts països. Hi ha països africans on, a causa dels fongs, s’han perdut els cultius d’una font de proteïnes fonamental. De fet, és un cultiu important en més de 130 països tropicals -després del blat de moro i l’arròs, és el cultiu més important-. El 90% el produeixen petits agricultors, molt vulnerables davant els canvis que afecten les seves llavors.

L’agricultura intensiva també ha acabat amb moltes varietats. El 1900 als Estats Units els catàlegs de llavors oferien 400 varietats de pèsols. Avui, tota la producció es basa en tan sols dues varietats.

El banc mundial també pot contribuir a preservar les varietats d’altres cereals i llegums. Les llenties van ser molt importants en el desenvolupament de l’agricultura a l’Orient fèrtil. A més de ser una font d’aliment, amb la rotació del seu cultiu també s’enriqueix el sòl. N’hi ha milers de varietats, algunes que només es conserven a bancs de llavors de centres de recerca.

El cigró també és un altre llegum molt ric en proteïnes. El falafel es pot considerar com el Big Mac dels països pobres, amb la diferència que és molt més sa i barat. Ara bé, el cigró està perdent terreny perquè els cultius, tot i que aguanten bé la falta d’aigua, pateixen les adversitats del clima i les plagues. A Svalbard se’n guarden 29.000 varietats, tot i que en altres indrets se sap que se’n guarden 35.000.

ALGUNES CRÍTIQUES

Entre la comunitat científica, algunes veus crítiques asseguren que la biodiversitat mundial de les llavors no pot estar dipositada en un sol lloc. Hi ha més d’un argument. Per començar, si hi hagués algun tipus d’avaria en el sistema de conservació (de fet, aquest hivern hi va haver un petit ensurt), es perdria absolutament tot. També n’hi ha que creuen que aquesta iniciativa només està pensada per als països més rics, i que, tot i que els països més pobres allotgen la varietat més gran de plantes, contribuiran a facilitar l’accés a la biodiversitat als rics mentre que ells en trauran un profit més aviat limitat.

La legislació internacional protegeix i garanteix un accés igualitari a la diversitat genètica. La mateixa instal·lació té uns reglaments força estrictes. Ara bé, tenint en compte que les tecnologies per transformar una espècie desapareguda o per millorar una llavor no són a l’abast dels pobres, sinó dels rics, n’hi ha que argumenten que la indústria té la porta oberta a obtenir més guanys.

UNA CÒPIA DE SEGURETAT

Fins ara Svalbard ha començat a exercir una funció clara: la de còpia de seguretat davant la destrucció d’alguns arxius nacionals de llavors malmesos per les guerres. S’hi conserven llavors de les col·leccions que s’han perdut a l’Iraq, que tenia un arxiu de llavors que estava situat a prop de la presó d’Abu Ghraib i que va quedar destruït amb la invasió nord-americana del 2003. També tenien llavors que es guardaven al banc de llavors de l’Afganistan, i que els talibans van saquejar i malmetre. A Svalbard també n’hi ha del banc genètic de les Filipines, que es va cremar el 2012; del dipòsit de llavors de zones àrides d’Egipte, situat al mont Sinaí i que va ser saquejat el 2011, i del banc de la ciutat siriana d’Alep, que treballadors i industrials van buidar sense més explicacions unes setmanes abans que comencés l’actual conflicte a Síria.

No obstant, molta de la diversitat de les llavors està fora dels entorns institucionals dels bancs. Segons un estudi fet per la mateixa fundació, el 75% de la diversitat dels cultius del món està en mans d’agricultors que viuen en entorns molt precaris, la majoria dones. Així doncs, un dels reptes de futur més grans del banc mundial consisteix a involucrar-hi les comunitats locals.

stats