INFOGRÀFICA
Misc 19/04/2020

The Beatles: 50 anys sense els Fab Four

“El Paul renuncia als Beatles”, l’històric titular de portada del ‘Daily Mirror’, aparegut ara fa cinquanta anys, anunciava la fi del grup més important de tots els temps. Discrepàncies personals, artístiques i econòmiques van acabar amb el torrent creatiu i talentós més gran que ha conegut mai la música pop. En recordem ruptura i empremta

Jordi Garrigós
3 min
The Beatles: 50 anys sense els ’Fab four’

L’abril de 1970 Paul McCartney va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació britànics: els Beatles plegaven. “Serà temporal o definitiu? No ho sé”, acabava la missiva del coautor d’algunes de les cançons més meravelloses de tots els temps.

Si agafem el desembre de 1963 com a data d’inici de l’èxit global dels de Liverpool, amb la publicació d’I wanna hold your hand, primer senzill beatle en arribar al número 1 als Estats Units, ¿què va passar sis anys després perquè el grup acabés d’aquella manera tan abrupta? Doncs una mica de tot. Encara que en l’àmbit artístic i comercial mai van patir cap gran desfeta, sí que es van endur cops difícils d’entomar que van erosionar els intestins de la banda, com la decisió de deixar de tocar en directe, l’agost del 1966 a San Francisco, i el suïcidi del mànager, Brian Epstein, un any després. Sense el seu mentor, les coses es van descontrolar cada vegada més.

Durant les sessions d’Abbey RoadLet it be, el seu últim disc, s’havia gravat anteriorment– els Beatles van mantenir la genialitat compositiva tot i estar trencats per totes bandes: personalment, empresarialment i, encara que imperceptible en les cançons, també artísticament. A la vegada que Lennon acusava McCartney “d’intentar destruir” composicions seves com Across the Univers o Strawberry fields forever, tocava el baix amb una tècnica desastrosa a The long and widing road, una de les últimes grans peces de Macca als Beatles. “Tenia la sensació que al John ja no li interessava res que no hagués escrit ell mateix”, deia Paul.

Els discos dels Beatles

Cap disputa era casualitat. Feia anys que els Beatles s’havien convertit en una guerra de guerrilles: tots contra McCartney. A l’estudi les discrepàncies no només eren amb Lennon: Harrison i Starr s’havien cansat de la dictadura del baixista, a qui acusaven de tenir “actitud de superioritat moral”, deia George. Qualsevol fet portava a la discòrdia. Des de Lennon saltant-se la norma de no portar parelles a l’estudi fins a McCartney renegant públicament de la producció de Phil Spector a Let it be. Res funcionava entre ells, i aquell abril del 1970 va acabar d’explotar.

Els problemes de fons venien motivats per discrepàncies amb les finances del grup. Paul va comprar accions d’amagat del segell Northern Songs, mentre que Allan Klein, representant econòmic dels altres tres beatles, intentava que McCartney no tingués cap poder de decisió a Apple Corps, l’empresa que s’encarregava dels assumptes comercials dels Fab Four. Si la pel·lícula La guerra dels Rose girés al voltant d'un grup, la podrien haver protagonitzat els Beatles d’aquella època. El trencament era un fet, s'havien apagat per sempre.

Morta la banda, començava la llegenda. No només per la grandesa dels seus tretze discos oficials (després vindrien un bon grapat de recopilatoris i antologies), que són la influència més gran de la música popular del segle XX, sinó també per la seva petjada inesborrable en la cultura universal. En una disciplina poc avesada a les veritats absolutes, el regnat dels Beatles en el pop és indiscutible. El final –hipotètic fins que Mark Chapman va fer-lo etern cosint a trets Lennon a la porta de casa seva– va ser l’inici de quatre carreres que, per separat, són també part de la seva gloriosa història conjunta.

A qui millor li va anar la separació va ser George Harrison, que amb camp per córrer va deixar discos meravellosos (All things must pass, Living in the material world, Cloud nine), reafirmant la sensació de cert desaprofitament durant la seva militància als Beatles. Poc abans de desaparèixer George, l’any 2001 a causa d’un càncer de pulmó, la màgia havia tornat a aparèixer a l’estudi, després que Yoko Ono els cedís dues obres pòstumes de John: Free as a bird i Real love, cançons incompletes que els Beatles vius es van encarregar de reformular i regravar a finals dels noranta. “El destí em va donar l’oportunitat de reunir-los de nou, una última vegada. No ho podia desaprofitar”, va dir llavors l’artista japonesa i vídua de Lennon. No fa falta dir-ho, són dues peces majestuoses.

Els quatre de Liverpool després dels Beatles

Paul McCartney (Liverpool, 1942)

4 de maig de 1973

Després d'un primer disc no especialment remarcable, The Wings, el grup de Paul i Linda McCartney, publiquen Red Rose Speedway. My love, primer senzill de l'àlbum, el tornarà al número 1 de les llistes.

28 de novembre de 1984

Estrena Records a Broad Street, amb guió seu i protagonitzada per ell mateix.

21 d'abril de 1990

Toca davant de 184.000 persones a l'estadi de Maracanã. Rècord mundial d'assistència d'un artista.

4 de desembre de 1995

Es publica Free as a bird al disc Anthology. És la primera cançó oficial dels Beatles en vint-i-cinc anys.

17 de abril de 1998

Mor Linda McCartney a causa d'un càncer de mama. Feia trenta anys que estaven casats.

24 de gener de 2015

Participa a FourFiveSeconds amb Rihanna i Kanye West. És la seva cançó més escoltada a Spotify fora dels Beatles.

17 de setembre de 2018

Comença la gira mundial Freshen up, que l'havia de portar a l'Estadi Olímpic aquest 17 de juny.

John Lennon (Liverpool, 1940 - NYC, 1980)

11 de desembre de 1970

Apareix Plastic Ono Band, el primer treball d'estudi sense els Beatles ni la cosignatura de Yoko Ono.

23 de març de 1973

Comença un període de setanta dies en els quals ha d'abandonar els Estats Units per ordre del departament d'Immigració nord-americà. El seu activisme per la pau el va convertir en l'enemic número 1 de Richard Nixon.

9 de setembre de 1971

Publica la icònica Imagine, himne oficial d'Amnistia Internacional.

17 de febrer de 1975

De la unió de Lennon i Phil Spector apareix Rock'n'roll, disc de versions i homenatges als seus herois: Chuck Berry, Ben E. King o Buddy Holly.

9 d'octubre de 1975

Amb el naixement del seu fill Sean, es retira cinc anys del món de la música.

8 de desembre de 1980

És assassinat per David Chapman a la porta de l'edifici Dakota de Nova York, on vivia amb la seva parella. Hores abans li havia signat un exemplar de Double fantasy.

9 d'octubre de 1985

S'inaugura el memorial Strawberry Fields, dedicat a Lennon, al Central Park de Nova York.

George Harrison (Liverpool, 1943 - Los Angeles, 2001)

27 de novembre de 1970

Publica All things must pass, primer disc d'un beatle en solitari a arribar al número 1.

1 d'agost de 1971

Organitza el The Concert for Bangladesh al Madison Square Garden de Nova York. Hi participen Bob Dylan, Ringo Starr i Eric Clapton, entre d'altres.

17 d'agost de 1979

S'estrena als Estats Units La vida del Brian, finançada en part per HandMade Films, la seva productora.

18 d'octubre de 1988

Apareix el primer disc de Traveling Wilburys, supergrup que capitaneja amb Roy Orbison, Jeff Lynne, Tom Petty i Bob Dylan.

30 de desembre de 1999

Pateix un atac violent a casa seva per part de Michael Abram.

29 de novembre de 2001

George Harrison mor a conseqüència d'un càncer de pulmó.

5 d'octubre de 2011

S'estrena George Harrison: Living in the material world, el documental definitiu sobre la seva vida. Està dirigit per Martin Scorsese.

Ringo Starr (Liverpool, 1940)

27 de març de 1970

Es publica Sentimental journey, el primer àlbum en solitari Ringo Starr, que recull antics clàssics del jazz.

2 de novembre de 1973

Amb Ringo, torna el pop convencional. És la primera vegada que es tornen a trobar els quatre beatles treballant en un mateix projecte després de la seva separació.

20 de setembre de 1977

Ringo the 4th és l'entrada de Starr a la música negra i disco. Va ser un fracàs de crítica i públic.

23 de juliol de 1989

Forma el supergrup Ringo Starr & His All-Starr Band, amb qui encara gira en directe.

19 d'abril de 2015

Entra al Saló de la Fama com a solista, és l'últim beatle a aconseguir-ho. La introducció del premi la fa Paul McCartney.

20 de març de 2018

Starr és nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic pel duc de Cambridge.

27 de juny de 2018

El bateria torna a Barcelona 53 anys després del recordat concert dels Beatles a la Monumental. Actua al Palau Sant Jordi.

stats