Dos homes de negocis es troben a l’andana de l’Estació de França. Seuen en un dels bancs. Un d’ells revisa el calendari de la setmana per poder programar una trobada. “Dimarts, dimecres, dijous. ¿Te va bien el jueves? ”, diu un d’ells. “No, m’aniria millor el dixous. ¿Però tu creus que xo [jo] no puc entendre el català després de tants anys?”, contesta l’altre. “Home, per educació...”, reitera el primer. “Mira, una cortesia és parlar en català amb tots els que volen saber-lo”, insisteix el segon. L’anunci acaba amb aquest recordatori: “En català. Per respecte a tu mateix i als altres. Generalitat de Catalunya. Som 6 milions”. Històric, oi?
Fa trenta-cinc anys d’aquesta mítica campanya publicitària, que va incloure uns quants anuncis diferents al llarg d’uns quants anys. Em permeto ressaltar amb incorreccions alguns deixos de la parla del senyor que parla inesperadament en català al seu interlocutor. Ho fa més sonor, crida més l’atenció, resulta més exòtic. I ara tanqueu els ulls i penseu: què passaria avui en dia si en un anunci institucional la Generalitat demanés que no es canviï d’idioma, que no es fomenti el bilingüisme? S’organitzaria un sidral de por, oi? Què dirien Ciutadans i el PP? Quantes preguntes parlamentàries, quantes comissions, quantes sessions de control al Govern, quantes polèmiques a Twitter?
Aquesta és potser la més famosa de les campanyes institucionals que la Generalitat va encarregar a Bassat Ogilvy i et porta immediatament a pensar quin país hi havia el 1985. Un país en expansió, una política lingüística pensada i executada per, amb bon criteri, promocionar i enfortir el català i poca varietat dins de l’espectre polític.
Més de tres dècades després, els referents polítics totèmics d’aquell temps s’han disgregat i diluït i ha aparegut una forta polarització d’interessos, legitimitats i idees de país. Molts més partits polítics amb representació parlamentària. Molta més crispació per temes identitaris i simbòlics. La llengua com a arma llancívola. El mantra segons el qual el castellà està perseguit a Catalunya. ¿Tenim un país millor o pitjor? Que jutgi cadascú.
Generalitat de Catalunya (1985)
