18/09/2019

Antonio Gramsci i Ricky Rubio

2 min
El capità de l’Espanyol, Javi López, conduint la pilota davant la pressió del futbolista del Zoryà Bogdan Mikhailitxenko.

BarcelonaQuan Fernando Trueba va guanyar l’Oscar per Belle Époque va dir unes paraules brillants: “M’agradaria creure en Déu per donar-li les gràcies. Però només crec en Billy Wilder. Gràcies, senyor Wilder”. A mi em passa una mica el mateix: no tinc fe en el Déu omnipotent i únic, de manera que no em queda més remei que recórrer a petits déus en moments de tristesa, preocupació o felicitat. Un dels avantatges d’aquest politeisme, que en cap cas vol ser irreverent, és el seu dinamisme. N’afegeixo tants com vull. I sí, algun cop també n’he de donar alguna baixa.

En el meu Olimp actual hi ha lloc per a Ricky Rubio, el millor jugador del Mundial de bàsquet. I una gran persona: vaig tenir ocasió de conèixer-lo a ell i a tota la seva família -l’any següent de la mort de la mare- en el seu campus estiuenc i vam viure algun moment de gran emoció. A més a més, el Ricky és perico: ho té tot. En un dia com avui, ple d’il·lusió i amb alguna temença, hem d’invocar el seu esperit guanyador, visualitzant que aquesta UEFA ha de ser important i tenint clar que només si anem junts tenim alguna possibilitat de sortir-nos-en. Esperem, també, que avui o diumenge vingui a l’estadi i pugui rebre l’homenatge que es mereix.

Un altre petit déu, i en aquest cas la devoció ve de lluny, és Antonio Gramsci, filòsof i polític marxista italià. Una de les seves frases més citades és aquella que diu que cal lluitar des de l’optimisme de la voluntat. I des d’aquest sentiment afronto els propers partits, especialment el d’avui. Perquè és un gran dia: dotze anys després tornem a Europa; perquè comencem la competició que ens ha donat més alegries i frustracions; perquè tenim un bon equip; perquè Gallego no pot haver deixat de ser el bon entrenador que era l’any passat; perquè tenim uns jugadors compromesos; perquè sembla que la Copa de la UEFA (l’errada és meva i voluntària) també té una musiqueta; perquè molts dels nostres fills veuran per primer cop el seu equip jugant un partit de competició europea; perquè diumenge vam trencar amb el mal inici de Lliga pel que fa als resultats; perquè ben aviat podrem recuperar David López. Podria continuar. Seguint la consigna de Gramsci i posant-hi molta voluntat, visualitzo el partit i la setmana ple d’optimisme.

Els lectors de Gramsci deuen haver notat que la frase citada és incompleta. I si algú la busca a Google, també. Que quedi constància que l’oblit és del tot voluntari.

stats