15/07/2020

El pla d’usos del planeta Terra, a discussió

2 min
Un tractor llaurant un camp

Els francesos ja han fet la seva festa tot commemorant la presa de la Bastilla, que com alguns de vostès deuen saber, era un equipament del govern central francès que va ser ocupat pel col·lectiu veïnal en demanda d’un canvi en el pla d’usos. Al final, va ser el pla d’usos de tot plegat el que van canviar per via unilateral, perquè aquestes coses se sap com comencen però no com acaben.

A l’Antic Règim molts dels motins, revoltes, crema de convents o decapitacions de senyors marquesos tenien lloc per aquestes dates. No és per casualitat, doncs, que aquest període de final de la primavera principi d’estiu es conegués com els me sos majors. La sega dels cereals, bàsicament el blat, es fa a l’agost. Per això els mesos just d’abans de la sega, a les sitges només quedaven les escorrialles de la collita anterior. Per poc que haguessin passat una guerra o epidèmia, les societats arribaven al juliol sense reserves.

És interessant que en molts d’aquests motins eren les dones les organitzadores i les presents en el moment de col·lisió. Recordem, ja que parlem de la Revolució Francesa, la marxa de dones cap a Versalles l’octubre del mateix 1789, entre altres motius per la manca de pa.

La natura no és un Mercadona. No et garanteix el subministrament ni el preu, no sempre reposa els productes esgotats i rara vegada et trobes una oferta de 2x1. La volatilitat de la natura, que els grecs van descriure perfectament amb l’acord de custòdia familiar entre Demèter i Hades, a vegades dona i d’altres demana, i sovint et roba el que ja tenies.

Però de sobte algú va inventar les fàbriques, i algú altre els fertilitzants. I un tercer va inventar la nevera. I la natura va desaparèixer de les nostres vides per esdevenir paisatge. I el misteri sagrat de la fertilitat va passar a ser un fons de pantalla. I els camps, que eren vius i respiraven, descansaven i s’emprenyaven, van ser tractats com a impressores 3D que tenien l’obligació de produir amb la constància d’allò que no és viu. Podíem tenir de tot a tota hora. Els mesos majors van passar a ser coneguts com a mesos de vacances. L’any és tot igual al Mercadona. I el clima, un senzillet gir de la rodeta del termòstat.

Aquesta banal però persistent creença en el progrés basada en una no menys supersticiosa fe en la tecnologia ens ha portat a viure ben bé un segle i mig sense fotre ni cas al sol, la pluja i la terra.

Però, ho deuen haver llegit per les notícies, sembla que la natura s’ha avorrit del materialisme productivista. S’ha cansat dels exercicis trimestrals, de les expectatives de dividends i de les previsions del PIB. I d’una manera cruel ens ha recordat la seva menystinguda i atzarosa força. El segle que havia de ser de l’abundància de gigues gràcies al 5G es troba parlant de la vella escassetat. I dels motins per gana. Mentre anem somiant en pagar el mocaccino latte amb reconeixement facial, tempestes, sequeres, bitxos i corrents marins sembla que tenen altres plans. I compte, que la gana pot tirar a terra pedres ben grosses.

stats