27/07/2020

La pols, les potències asiàtiques i el ball de la traïció

2 min
Baños rumba

Em va cridar l’atenció la notícia que el company Enric Borràs, director de l’Ara Balears, va publicar la setmana passada sobre com un model de robot de fer feines valencià li passava els plànols dels nostres pisos al gegant asiàtic Alibaba mentre escombrava. Va ser en un altre punt dels Països Catalans on es va saber què hi havia sota la catifa. L’informàtic mallorquí Joan Massanet és soci d’una empresa de ciberseguretat, cosa que segur que omple d’orgull família i amics. Però tan diligent és a l’hora d’encriptar com mandra li fa passar la granera. Així que es va interessar per un d’aquests ovnis que abdueixen el borrissol i va adquirir legalment un model Conga 4090, que és fabricat a València per l’empresa Cecotec.

Massanet, a qui per robar-li el wifi de casa seva t’has de despenjar com Tom Cruise a Missió: Impossible, es va adonar de seguida que la Conga no només ballava per a ell i que eixa andròmina utilitzava la connexió per passar la posició exacta del safareig a les potències estrangeres. L’empresa assegura que això es fa per millorar el servei i que les dades són impersonals i intransferibles.

Però aquesta història fa pensar. Perquè crec que el contracte, l’acord que teníem sobre com seria el futur, ha estat flagrantment incomplert. És cert que el reconeixement facial de la policia, veure el Barça des del telèfon i que puguis puntuar els restaurants xinesos afegint-hi comentaris són coses que superen amb escreix el que la ciència-ficció havia imaginat. Però que en lloc del cotxe volador de Blade runner tinguem patinets o que els robots domèstics et cisin més que la minyona d’una sarsuela és denunciable. Això i els noms. Vam créixer amb robots de noms impressionants; de ciències: Hal 9000, R2D2, en B9 de Perduts en l’espai o el T-800 a Terminator. Però l’any 2002 el trio fundador de l’empresa iRobot va presentar un estri per treure la pols a les habitacions (“ rooms ”). I no es va saber estar de fer l’acudit: room-ba. La rumbita buena. Des d’aleshores, tot ha anat de mal borràs.

Perquè, seguint la broma, quin nom podrien haver posat a una roomba feta a València? Paquito el Robotlatero? Muixeranguer Z? No! Una boda a les tres de la matinada: Conga. Però Cecotec no es va saber aturar i al seu robot de cuina el va batejar Mambo (sobre el fet que el seu model de graella elèctrica s’anomeni Txuletaco no penso fer cap comentari).

Però, ep!, molt a favor dels seus empleats i directius. Com va passar al film de Berlanga Moros y cristianos, on dues marques locals de torrons (Planchadell i Calabuig) havien de promocionar-se en un mercat global, Cecotec ha de trobar eufonia i amabilitat perquè ningú no sospiti que entre el servei hi ha agents dobles.

Del fet tronat que les màquines ens espiïn ja en parlarem un altre dia, avui em preocupa la dignitat onomàstica de la robòtica. Si seguim lliscant cap a la tecnoballaruga, què tindrem? ¿El robot Jota per a correcció ortogràfica de l’IEC? ¿El I-Perrea per recollir lentilles de terra en discoteques fosques? ¿O el Sardanator, que vigilarà les bosses i rebequetes en espais públics?