Ankara, emissors i periodistes

LES FOTOGRAFIES de l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia fan posar la pell de gallina, entre altres raons perquè els fotògrafs van continuar fent fotos, drets, davant l’assassí que brandava encara la pistola. Burhan Ozbilici, d’Associated Press, ho ha explicat així: “Esclar que estava espantat. Però pensava: «Sóc aquí. Encara que em disparin i em matin, sóc un periodista. Haig de fer la meva feina. Podria sortir a corre-cuita sense fer cap fotografia però no tindria cap resposta si algú em preguntés per què no vaig fer cap foto»”. El testimoni d’Ozbilici és el que millor explica per què el periodisme continua sent necessari: perquè mai no és fàcil explicar bé què passa. Avui tothom porta una càmera al mòbil. Però quants aguantarien com els fotoperiodistes d’Ankara? Sí, avui tothom pot ser emissor però no tothom és periodista.