Carta a Joe Biden: 'L'actor retirat'
Té cara d'actor retirat, de galant de l'època daurada de Hollywood, que accepta l'últim paper de la seva carrera quan ja portava una plàcida vida de pensionista benestant. Li prometen una sèrie d'intriga política en què haurà de competir, amb el número u dels malvats universals, per la presidència dels Estats Units.
La decisió és arriscada. Passi el que passi, tindrà les de perdre. Si Joe Biden surt derrotat, serà un fracàs personal seu; i si guanya, no li reconeixeran cap mèrit perquè el dolent és tan dolent que serà el seu rival el que li servirà la victòria en safata. Quan al primer episodi es coneix la seva nominació com a candidat, molts dubten de les seves capacitats, creuen que ja li ha passat l'arròs per a un repte d'aquesta magnitud. Que en dues ocasions (1988 i 2008) ja va optar a aquest paper i no va superar el càsting, i que la seva trajectòria en política -encara que blanquejada pels anys amb Obama- no ha estat precisament immaculada.
Però li diuen que no es preocupi, que serà més fàcil del que sembla, que l'únic que ha de fer és allò que ell fa tan bé: aixecar el cap i clavar els ulls a l'horitzó. El realitzador ja s'encarregarà de farcir els episodis de primers plans amb la mirada serena del candidat per sobre de la càmera, de manera que els americans interpretin que aquest home hi veu més enllà i els transmeti una esperança en el futur. I resulta que la cosa funciona, que la sèrie avança i que les enquestes coincideixen a pronosticar la victòria de Biden. O, més ben dit, la derrota de Trump, perquè ja hem quedat que els mèrits no serien mai de l'aspirant.
La nit electoral comença amb sorpresa: el president resisteix més del que s'esperava. El recompte de vots va lent; les opinions circulen de pressa. Es multipliquen els elogis a la fortalesa de Trump, que, de matinada, s'autoproclama guanyador. Biden demana paciència. Si ha esperat trenta-dos anys aquest moment, ara no li ve de trenta-dos dies. Confia en el vot per correu i en que no hi ha res que doni més plaer que anar perdent i acabar guanyant. I és així com van caient els estats per Biden i la remuntada és una realitat que ja només discuteix un president, que amb les seves rebequeries de mal perdedor es nega a admetre una dolça derrota. L'actor retirat que ha acceptat, a deshora, l'últim paper de la seva carrera torna a demanar paciència. El final feliç ja és inevitable. Com més llarga sigui l'espera, millor. Com més a l'últim minut es giri la truita, més dolorós serà per al número u dels malvats.
P.D. Encara que a la sèrie li quedi un últim capítol, de trama judicial confusa, ara és quan Biden reclama els mèrits que se li han negat. L'ombra de Trump tendeix a enfosquir-ho tot, però l'actor retirat sent que torna a brillar. Serà per aquest últim paper que se'l recordarà.
