30/07/2011

O aïllem la mentida o estem perduts

1 min

Ens havíem acostumat a mitges veritats i a promeses ambigües, però els partits xenòfobs ho han superat i han aportat a la política un invent revolucionari: la promesa que pots complir sense fer res. A molts municipis apareix l'angladista de torn assegurant, com ha passat a Mollet, que l'ajuntament paga les hipoteques dels immigrants. És mentida. El candidat mentider promet que ell acabarà amb aquest fet, i té tota la raó: no li caldria ni ser regidor per fer-ho perquè això no passa. No és un mètode sofisticat, no passarà a la història de la intel·ligència ni de la decència però sí a la de l'eficàcia: funciona. És un drama com s'ha instal·lat la mentida a la societat, com es dilueixen les fronteres, com la confusió s'escampa i comença a ser mentida que s'atrapi abans un mentider que un coix. La veritat és complexa, no sempre demostrable, i per tant n'hi ha moltes. Però la mentida podrida existeix de forma comprovable, i cal denunciar-la i aïllar el mentider. Una societat on la mentida campi alegrement i doni vots està en perill, no només des de l'ètica i la justícia. Ho està des de la moral col·lectiva, des del compromís de cadascú amb els seus. Ja és dur conviure colgats de demagògies i arguments dissenyats per embolicar la troca, però o dibuixem la ratlla vermella i tractem les mentides i calúmnies i infàmies com a delicte o estarem perduts. De veritat.

stats