Acomplexats a l'hora de denunciar les provocacions de Vox

El dret a celebrar actes polítics en pau és fonamental. El problema dels partits d'extrema dreta és que sovint perverteixen aquest dret i els seus mítings no són actes de proselitisme, sinó provocacions que busquen una foto a partir de la qual seguir extraient la seva gasolina, que no és altra que el victimisme. "Un míting d'Abascal a Vallecas acaba amb disturbis", diu El País, i només el fet de recordar que l'acte se celebrava en un barri humil dona una pista sobre la veritable naturalesa de l'acció de Vox. Es nota, però, que el diari no gosa anar més enllà, per por a ser titllat de complaent amb la violència. A Catalunya ja hem vist aquesta pel·lícula. Tenim el precedent dels actes de Ciutadans a Vic, una ciutat on a les darreres eleccions va aconseguir l'esclatant xifra de 261 vots, un 1,69% del total. Evidentment, agafar els autocars Sagalés no compensa per aquest grapadet de sufragis: es tracta de crear espais a la premsa per aparèixer com a víctimes de la mala maror que ells mateixos provoquen.

En tot cas, a l'altra banda del quiosc, els diaris treien suc de l'assumpte. "Vox clama per les agressions als seus seguidors a Vallecas: "Dels cops de roc en té la culpa Marlaska", titulava El Mundo, amb una foto d'un policia de quatre grapes en el precís moment de rebre una puntada de peu al plexe solar. "Una puntada, un vot", diu La Razón, que denuncia "Pedrades, ferits i crits de «feixistes»". És una terna curiosa, perquè si bé les regles elementals de la democràcia obliguen a censurar les pedrades i els ferits en un acte polític, que es cridi feixista a un partit ultra i que exsuda xenofòbia no hauria de provocar escarafalls: és un terme que ja no es limita al moviment italià dels anys 30, sinó que abraça els seus derivats. Tots.