PORTS Capítol 4

El port d’Alcúdia, una porta oberta al medi ambient

No són residus; vidre i ferralla són matèria primera que torna a ser un valor de mercat per tancar el cicle d’un reciclatge que hauria de començar a casa nostra

Alcúdia és fruit de l’esforç del reciclatge, de la sostenibilitat i la conservació del medi ambient. Gràcies a la tasca en equip, s’aconsegueix tancar el cicle que abans quedava en residu. Ara tot el que s’emmagatzema és matèria primera; material i no un residu.

Tones de ferralla i de vehicles, prèviament compactats, seleccionats i descontaminats, esperen el vaixell que els traslladi a la fàbrica per viure un procés de reciclatge que els tornarà acer i els donarà una nova vida.

Entre la muntanya de ferralla hi ha restes de runa, plàstic, fusta i altres materials en diversos monticles. Aquests també són classificats per aconseguir el millor destí possible: ser novament un article d’utilitat.

El 2017 s’enviaren a reciclar entre 40.000 i 50.000 tones de ferralla i 30.000 tones de vidre, procedents de totes les Illes, tot gestionat per Transports Marítims Alcúdia Reciclatges.

TM Alcúdia fou fundada el 1953 i desenvolupa activitats del sector marítim, entre les quals destaquen les de consignacions de vaixells, noliejaments (armadors), estiba i desestiba.

Xerrant en vidre: la calcina

Només n’hi ha tretze plantes a Espanya i una la tenim a Mallorca. Està dotada de la tecnologia més moderna d’Europa, que permet complir amb els paràmetres de qualitat exigits per la UE i té una capacitat productiva de 50.000 tones de vidre anuals.

L’única empresa receptora del vidre a les Balears per ser tractat és TM Alcúdia Reciclatges, instal·lada al polígon de ses Veles de Bunyola des del 2010 i dotada de la més potent maquinària del sector per netejar d’impureses els vidres i convertir-los en calcina, trossos de diverses mides, de màxim 5 cm, de manera que una fàbrica d’envasos pot obtenir-los exactament iguals que els destruïts i amb un menor consum d’energia que el requerit per a la fusió d’arena, sosa i calcària, les matèries primeres originals.

Manuel Cubero n’és el director general i explica el procés que transforma el residu dipositat al contenidor verd en una matèria primera.

“A la planta, mitjançant diferents processos, es fa la separació d’impureses (es retiren els taps, suros, xapes, etiquetes i altres residus que no són pròpiament vidre), abans del crebatge i la molta, i d’aquí ja surt com a matèria primera destinada a tornar a fer pots i botelles. Al país es produeixen 15.000 envasos de vidre cada dia, i la planta tritura devers 45.000 botelles per hora, unes18 tones en total”, diu.

En el conjunt d’Espanya, “l’any passat es varen recollir per reciclar 683.254 tones de vidre -una mitjana de 14,5 quilos per habitant, que varen suposar l’estalvi d’un milió de megawatts en energia, com també deixar d’emetre a l’atmosfera 275.000 tones de CO2. I les Illes Balears, pioneres en reciclatge, varen recollir 39.000 tones per reciclar”, afirma el director.

I ha d’estar ben tractat, perquè “les empreses vidrieres tenen un màxim permès de 50 grams d’impropis per cada mil quilos de calcina”, aclareix.

El cicle del verd

Ni es crema, ni desapareix, ni l’engoleix la mar ni se’l menja la terra: el vidre en la seva totalitat es recicla. D’una botella que reciclem se’n pot obtenir una altra d’exactament igual durant infinits cicles i sense perdre gens de qualitat.

La nostra botella, la que hem dispositat a l’iglú verd, transformada en vidre triturat, es traslladarà en camions fins al port d’Alcúdia en banyeres de 2.000 tones, i d’allí es transportarà en vaixell fins al port de Tarragona; més tard arribaran a les empreses vidrieres, en concret les que han guanyat la subhasta, que enguany és Veralia.

Ecovidrio és l’associació sense ànim de lucre creada a l’empara de la Llei d’envasos i possibilita que les envasadores compleixin la normativa mediambiental mitjançant el reciclatge dels residus d’envasos de vidre. És l’encarregada de retribuir les empreses de reciclatge per tona tractada i transport del vidre triturat, i també de compensar els ajuntaments per la recollida al carrer.

I cap al port

Bernat Reynés, responsable d’Operacions de TM Alcúdia, s’encarrega de la càrrega i descàrrega de vaixells, mercaderies de ferralla i vidre, que prèviament han passat per la planta de tractament corresponent per treure impropis i descontaminar-ho tot; per tant, allò que s’emmagatzema i allò que s’embarca és tot matèria primera.

“Movem anualment entre 70.000 i 80.000 tones de material, entre ferralla i vidre. És important donar una segona oportunitat i una segona vida als productes i tenir en compte el medi ambient. Entre tots arribam a configurar una gran família que col·labora en el reciclatge i la conservació de l’entorn natural. TM col·labora en la logística”, explica Reynés, que fa 25 anys que està al port fent feina per a TM Alcúdia.

Disposen de flota pròpia de vaixells i d’instal·lacions portuàries, maquinària portuària i vehicles propis que ofereixen tota mena de serveis logístics.

“En els darrers anys han emprès una política de diversificació desenvolupant altres activitats en sectors com ara el reciclatge de vidre (TM Alcúdia Reciclatges) i la reparació i manteniment de semiremolcs (TM Alcúdia Tràiler)”.

Autoritat Portuària té molta cura de l’exportació, de gran importànciaena un gran port comercial com ho és el d’Alcúdia.

Què feim amb...?

-Bombetes elèctriques: rebuig.

-Bombetes de baix consum: punt verd.

-Vidres de finestres, parabrises o vidres blindats: si no hi caben per la boca de l’iglú, és per alguna cosa. No hi poden anar ni en trossos ni en unitats completes. S’han de dipositar en els contenidors verds, sempre al punt verd.

-Copes i tassons de cristall: El vidre no és el mateix que el cristall. I les copes i els tassons es fabriquen amb cristall i no amb vidre. A més, s’hi afegeix plom perquè tinguin una determinada acústica (xin-xin). Rebuig.

-Bosses de plàstic, envasos, llaunes, canyetes, xampanyeres, taps i càpsules...: contenidor groc.

-Plats, ceràmics o no: rebuig.

-Paperum i cartonatge: encara que no cal retirar-ne les etiquetes, dins l’iglú ni hi va el cartonatge de la botella ni el paperum o altres farcits que habitualment acompanyen les botelles.

-Ferralla i metalls: punt verd.

A la planta de selecció de vidre es troba de tot, igual que passa amb les ferralles: des de taules de surf fins a elements sexuals que poc o gens tenen a veure amb el vidre, passant per juguetes, diaris, capses de medicaments o llibres. L’iglú verd no és el seu lloc.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF