PORTS Capítol 2

Port d’Alcúdia, terreny de pescadors

Tot i ser eminentment energètic, té dues zones molt diferenciades: la dàrsena comercial i la d’embarcacions menors, formada pel moll pesquer i un port esportiu

Una illa no pot viure d’esquena a la mar. A les Balears hi ha 16.500 metres destinats a llotges, eixugadors de xarxes, confraries de pescadors i magatzems. La pesca, i la tradició pesquera als ports de les Illes, no s’enfronten sinó que s’encaixen, amb els vaixells de càrrega i de passatgers, creuers i ferris.

Els ports de l’arxipèlag han passat de ser petits nuclis de pescadors amb petites barques i famílies que vivien de la pesca, a ser grans ports regits per un seguit de normatives i etiquetes, que segueixen donant feina i reactivant l’economia de moltes famílies.

Als ports actualment gestionats per l’Autoritat Portuària de Balears -els de Palma, Eivissa, Maó, Alcúdia i la Savina-la pesca és una activitat molt important.

Avui en dia, el port d’Alcúdia (incloent-hi la Colònia de Sant Pere i Can Picafort) acull 38 embarcacions de pesca professional. D’aquestes embarcacions, quatre són coraleres, tres de bou (dedicades a l’arrossegament per gamba, cigala, escamarlans), una de palangre de superfície (emperador, tonyina) i la resta practiquen la pesca d’arts menors (palangre -per capturar túnids i peix espasa-, jonquillo, llampuga), on s’inclou l’encerclament (tremall, un sistema de tres xarxes per a sípia, llagosta, moll...).

A les Illes Balears hi ha més de 500 pescadors, i més de la meitat tenen la base als ports de l’Autoritat Portuària. Les arts menors són les que ocupen més treballadors.

La producció pesquera suposa uns vint milions d’euros; segons la dades de la Direcció General de Medi Marí, encara que aquesta quantitat es va reduir gairebé un sis per cent entre 2013 i 2014, i no s’acaba de recuperar.

 

Alcúdia, per excel·lència

La combinació de llocs d’atracament esportiu amb una necessitat d’aprovisionament de mercaderies per al consum local i el trànsit entre Menorca i alguns ports de la Península converteixen el port d’Alcúdia en un lloc de feina frenètic.

Té dues zones molt diferenciades: la dàrsena comercial i la d’embarcacions menors, formada pel moll pesquer i un port esportiu. Tot i això, és un port eminentment energètic. Allà es descarrega el carbó, per produir energia elèctrica, a més a més de gas butà i propà.

Les notícies sobre instal·lacions portuàries a Alcúdia daten del s. XVIII, dins el projecte de quarantena que apareix al mapa de la ciutat de 1785, i de la làpida de casella de navegants (1786) que encara avui es pot apreciar en l’arrencada del dic antic.

Els romans varen utilitzar ja el port d’Alcúdia, l’antiga Pol·lèntia, capital de l’illa de Mallorca durant l’imperi. No queden restes d’infraestructura, per tant podem pensar que les operacions es realitzaven mitjançant barques.

Els projectes d’ampliació del port d’Alcúdia es veuen interromputs per la Guerra Civil, però les obres del nou dic finalitzaren el 1954. Durant els següents 30 anys s’hi realitzen discretes obres de millora. En la dècada dels 90 el notable creixement del trànsit de carbó i mercaderia general obliga a una substancial prolongació del moll de ribera.

Tradició marinera

Són pocs els fills del poble que no tinguin un avantpassat mariner. Sovint, però, pensam en la feina de pescar com en un ofici antic però l’ofici de pescador al port d’Alcúdia no només és viu sinó que s’ha modernitzat, tot i que encara queda molt per fer, per millorar i per conservar.

Les principals captures de peixos són la sardina, el gerret, la xucla i l’aladroc, seguits de les rajades i el lluç. També són importants les captures de molls, llampuga, cap-roig, rap, cirvioles i verderols, a més del gall de Sant Pere i l’emperador. Els crustacis més capturats són la gamba vermella i la llagosta.

El futur de la pesca

El gall de Sant Pere, el cap-roig, el déntol i la llagosta de qualitat a Mallorca disposen d’un etiquetatge propi, a iniciativa de l’Organització de Productors de Peix de Mallorca (Opmallorcamar). El distintiu garanteix que els peixos marcats respecten el pes mínim establert per a cada espècie, que és de 700 grams per al gall de Sant Pere, 600 grams per al cap-roig i 800 grams per al déntol, i que les llagostes fan la talla mínima reglamentària.

Per garantir que el consumidor pot confiar en aquesta etiqueta, Opmallorcamar sancionarà a qui etiqueti exemplars que no siguin de màxima qualitat i qui no posi etiqueta en el producte.

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va presentar un nou decret anomenat Decret de pesca-turisme, que regula mesures per a la diversificació del sector pesquer i dona oportunitat als pescadors d’obtenir ingressos embarcant turistes mentre realitzen la feina pesquera.

També es permet la venda directa de les captures als turistes que participin en les activitats o bé menjar a bord dels vaixells. La creació de noves possibilitats de negoci vol contribuir a la millora dels ingressos i condicions laborals dels pescadors. De fet, la plataforma pescaturismomallorca.com funciona molt bé.

Les reserves marines

Actualment existeixen set reserves marines a les Illes, moltes ben a prop dels ports de l’Autoritat Portuària: a la badia de Palma (zona del cap Enderrocat i Regana); la del nord de Menorca (a l’oest de Fornells); la dels Freus d’Eivissa i Formentera, que abasta tot el canal entre les dues illes; la del Migjorn de Mallorca; a tota la costa sud de l’illa, entre el cap Blanc i cala Figuera; les reserves del Toro i de les illes Malgrats, al voltant d’aquests illots, i la del Llevant de Mallorca, des de Cala Rajada fins passat el cap de Ferrutx, dins la badia d’Alcúdia.

La vigilància i gestió d’aquestes zones protegides és ara el repte.

Alcúdia acull el segon port pesquer de Balears, pel nombre d’embarcacions i també de captures. La confraria de Sant Pere rep les barques i obre les portes a partir de les cinc de l’horabaixa, per a alguns particulars i el restaurant Miramar, i la resta de captures parteix cap a la llotja de Palma, a subhasta.

La maquinària que feia possible la subhasta antiga era molt simple: algunes màquines d’escriure dins l’oficina, per tal d’aconseguir documents escrits, i les bàscules per pesar el peix i poder-hi posar preu. Actualment, tot està mecanitzat i informatitzat. La subhasta del peix és curiosa, ja que és a la baixa.

Restaurant Miramar

Jaume Solé, gerent del restaurant Miramar, pot presumir de ser un dels pocs consumidors locals del producte de proximitat que pesquen a la Confraria.

Explica Solé que s’abasteixen de gamba petita per als arrossos, grossa per a les graellades, mida extra per a racions i gambussí per a fons i salses. La morralla per a brous i peces de cap-roig, llagosta i gall de sant Pere per a la planxa, fregits i bullits.

“Apostam per un producte d’aquí, fresc i de qualitat. La proximitat és molt important, a les cinc i mitja arriben les barques i a les sis i mitja ja tenim el producte a les nostres geleres. Directament de la mar, viu i fresc”, diu Solé.

El restaurant Miramar ja figura en els arxius com a ‘casa de comidas’ des de 1871. Va ser després hotel, restaurant, hostal i un poc de tot fins que el 1990 quedà reformat com és ara. Com un vaixell per dedins, com un restaurant dedicat a tractar el producte local de manera deliciosa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF