CARTA DE MIQUEL PERELLÓ

Com vaig decidir fer de mestre?

Ha treballat a Ca les Monges, Escola unitària rural de Tirasset (Inca), Escola Graduada Mixta de Llubí, Beat Ramon Llull (Inca) i a l'Escola de Magisteri

Miquel Perelló
3 min
Com vaig decidir fer de mestre?

PalmaEstimades filles mestres:

Mestre, banquer i/o guia turístic? Aquest era el dilema entorn dels 15 anys.

I com vaig decidir fer de mestre?

Idò la veritat és que ho vaig tenir fàcil de decidir. Ja d’infant el padrí Miquel em contava que ell era l’ajudant del seu mestre, i tot un seguit d’anècdotes que va tenir amb els seus companys-alumnes a mi ja em semblaven divertides, interessants i transcendents.

El segon motiu és que vaig tenir bons mestres. Vull recordar especialment Gabriel Janer Manila, que durant els seus primers anys de docència ja era molt creatiu i això m’entusiasmà.

Però la comunicació oficial als pares de la decisió de voler estudiar de mestre fou d’incredulitat. Tenia 14 anys (el 68): un vespre va venir a casa un conegut, amic de la família, que era responsable d’una oficina bancària d’Inca i va proposar-me que començàs a fer feina de mosso a l'esmentada oficina. No podeu imaginar la cara de satisfacció dels padrins, però tot seguit vaig respondre: “He pensat ser mestre”. Com podeu imaginar, els meus pares es varen disculpar davant l’amic, pensant que havia perdut l’enteniment o que encara no en tenia. Recordau la dita: “Pateix més fam que un mestre d’escola”, i en aquelles saons el sou de mestre era el que era.

He fet feina sempre dins l'àmbit de l'educació i sempre sota una mateixa perspectiva: fomentar la participació, fer comunitat educativa i dinamitzar equips de feina. He estat a l’esplai, als escoltes, a colònies, campaments, voluntariat educatiu, jornades i encontres de formació per a la participació, programes d’alumnes com E. Viatgeres, intercanvis escolars, encontres musicals, menjadors escolars, innovació educativa, atenció a la diversitat, formació permanent del professorat...

Em consider molt sortat perquè en la vida, amb tot allò que he fet, he gaudit i gaudesc molt, no debades hi pos reflexió, feina i cor. El meu perfil professional i la principal opció són socials: amb les persones i en especial els infants i els padrins, són dos llistons ben alts; això i treballar per a la participació i la coordinació d’equips de feina han marcat i marquen el meu camí.

Us vull dir que crec en l’educació com a pilar i eina transformadora de la societat per assegurar un futur millor, i això és possible amb uns pares ben implicats i amb mestres i professors ben formats, motivats i actius (cal adoctrinar bé, no a mitges).

Us he de dir que el nin trapasser i flac que duc dintre ha anat creixent i sempre m’ha omplert de motivació i de satisfacció personal.

Que fer de mestre per a una persona és la més gran oportunitat de realitzar-te personalment i com a formador de futurs ciutadans responsables i crítics; sobretot a Infantil i Primària, on els alumnes i els pares són molt agraïts.

No puc deixar de contar-vos una anècdota molt especial que em va quedar molt gravada: a la pregunta d’una mare que va demanar al seu fill a la porta de l’escola “Us ho passau bé amb en Miquel?", va contestar: “Sí, en Miquel ens ensenya coses que no estan als llibres”. Quin goig de resposta per a un mestre! El nin tenia 10 anys.

Per acabar, voldria encoratjar-vos a vosaltres i a tots els educadors a fer bé la vostra feina, malgrat que altres (dirigents i legisladors) haurien de ser més responsables i no intentar despistar-vos; la vostra tasca i els alumnes s’ho mereixen.

Finalment, permeteu-me un prec a vosaltres i a tots els companys i companyes: que refermeu la col·laboració amb els pares i les mares; per a nosaltres són alumnes; per a ells, fills i filles. Ens hi jugam molt!

Salut, ànims i bon humor

Miquel Perelló

Vols participar a 'De professió... ensenyar!'? Explica'ns en una carta les teves experiències i els teus punts de vista a info@arabalears.cat

stats