Temporada alta
Margalida Pons treballa com a PT al CEIP del Rafal Vell
PalmaS'acaba la temporada. Els cambrers i animadors d'hotel baixen les persianes mentre fan recompte per a l'hivern. Tanquen les escoles d'estiu i els campaments.
Les papereries, regentades per habitants tranquils, canvien els diaris prims de l'estiu i abandonen la premsa intranscendent i els articles reiteratius. A les prestatgeries apareixen ara les ofertes més suculentes per abastir totes aquelles motxilles que tornen a l'escola. Comença la temporada alta dels mestres.
Alguns es desplaçaran a una altra illa i hauran de trobar lloguers impossibles, amics inesperats, nous costums. Hauran de fer les maletes precipitadament, sense temps per a la depressió.
Altres romandran a casa seva, amb una mica de sort, per constatar la continuïtat dels cicles. No esperen grans canvis.
Un darrer grup haurà d'esperar, incansable, un tràmit incert que el posicioni en un lloc de treball a última hora.
Tornam a la tasca després d'un estiu marcat per a molts pel regust d'una fase d'oposició que s'ha eternitzat. Alguns afortunats poden parlar amb la tranquil·litat d'haver-la superat, amb la justa recompensa als esforços de tot l'any. Altres, amb manco fortuna, justament afligits, es plantegen pacientment si val la pena afrontar-la de bell nou, després de tant esforç malbaratat.
Després d'haver estudiat aquesta estranya carrera que és Magisteri, d'haver llegit i memoritzat les lleis i els conceptes; després d'haver conegut i aplicat un ampli ventall de metodologies tradicionals i innovadores; després de seguir els consells i filosofies dels pedagogs més diversos i contraposats; després de tot això, uns i altres coincidim en una sola certesa que ens cal recordar: cap fase d'oposició ens defineix com a mestres.
Ara sabem que és hora d'anar per feina. Que ens espera un curs per endavant i que cal arromangar-se. Ara toca tornar a muntar les aules que buidàrem el mes de juny, netejar i programar. Toca reunir-se en claustres, en cicles, en comissions o en equips. I també fer paperassa...
Ara és el temps emocionant d'obrir les portes del centre; fer passar els alumnes, les famílies, la comunitat. És hora d'escoltar les aventures i experiències que ha deixat l'estiu i de compartir les pròpies vivències; de conèixer aquell nou alumne; de veure com ha crescut aquell altre o de conèixer tot un nou centre i incloure's al període d'adaptació dels infants.
Tots els mestres, primerencs o experimentats, rebrem noves lliçons sobre tendències, jocs, balls, 'challenges', 'spinners' i variants. Qui sap quantes coses més. Tornam a formar-nos i a aprendre amb el dia a dia.
Quantes vegades on ens hem demanat: I l'estiu? Quan ha acabat l'estiu? Mentre uns altres exclamen: 'Ja era hora que acabassin les vacances!'.
Doncs sí: ja n'era l'hora.
