Sí, la meva professió és aquesta
Francesca Bergas és professora de català de 2n i 4t d'ESO a l'IES de Manacor
PalmaNo és tasca fàcil trobar el sentit de la paraula ensenyar.
Hi hauria persones que parlarien de transmetre coneixements, de guiar algú en un procés d'aprenentatge o, fins i tot, d'assolir uns objectius marcats amb antelació.
La meva professió abraça tot un món de conceptes que mai no s'arriben a assolir del tot.
Aquí no parlaré de currículums, ni de programacions, ni d'objectius mínims, ni de qualificacions, ni tan sols d'alumnes. Vull parlar de persones.
Cada vegada que comença un curs escolar, els professors tenim l'oportunitat d'aprendre.
Sí, la meva professió és aquesta.
Darrere cadascuna de les persones que ocupen una cadira i una taula, hi ha un perfil únic i diferent de la resta. Crec que el sentit últim d'un docent és anar destapant-lo i oferir-los la mà per recórrer plegats el camí del coneixement.
Al final d'aquest trajecte sempre hi ha nous descobriments. Llavors, els deix ben estotjats. Només fent això és possible oferir a cadascú allò que necessita.
N'hi ha a qui només cal un estímul i després ja saben recórrer el camí sols.
D'altres volen una mà, un reforç que els ajudi a confiar en les seves capacitats.
I no us penseu!, també n'hi ha que cerquen –i troben– la manera de treure de mi la pitjor part. Fins i tot d'aquests darrers cal aprendre'n quelcom de profitós perquè sovint certs comportaments amaguen algun tipus de mancança afectiva.
Si hom la descobreix, la truita es gira fàcilment.
A tots ells sempre els estic agraïda: m'obliguen a cercar sempre una manera millor d'ensenyar i a recordar que la més efectiva de les metodologies sempre és començar cada matí amb una mirada als ulls i un bon dia acompanyats del millor dels somriures que siguem capaços de fer.
