La tercera cambra legislativa de l'estat espanyol

Per molt que la Constitució digui el contrari, el sistema polític espanyol és tricameral: Congrés de Diputats, Senat i Judicatura. Costa de creure que la revisió dels indults als líders de l'1-O aparegui precisament avui en bona part de les portades, quan també hi ha la notícia que Europa retorna cautelarment la immunitat a Puigdemont, Ponsatí i Comín. Les primeres pàgines també consignen una altra derivada de l'activitat febril dels tribunals, en aquest cas el Superior i la seva controvertida decisió d'obligar a un 25% de castellà vehicular a l'escola porque yo lo valgo i sense encomanar-se a un mínim dictamen tècnic, encara que sigui de fireta.

A Catalunya, els diaris tendien a veure l'ampolla mig plena. La Vanguardia, El Periódico i l'ARA subratllaven el fet de tenir vora el 80% del Parlament al darrere i haver aconseguit un pacte a quatre que –a l'espera de veure com s'articula– almenys assegura una certa centralitat. En el cas d'El Punt Avui es posava l'èmfasi en el fet de salvar el català com a llengua vehicular, per molt que calgui buscar un encaix per al castellà. És probable que en aquesta bugada també hi hàgim perdut un llençol, a la catalana manera, però també és cert que la immersió sobre el paper i la immersió sobre la realitat de les escoles no tenia gaire a veure. Suposo que no cal ni dir-ho, però a Madrid això es ven com l'enèsima pèrdua de Cuba. "El govern avala que el separatisme desterri el castellà de les aules", titula l'Abc. "El PSC pacta amb el separatisme burlar la sentència de l'espanyol", s'hi afegeix El Mundo. Fa vora de tres dècades, el Madrid mediàtic va decidir mentir sistemàticament amb la situació del català. Ara tornen a topar amb una majoria amplíssima, que supera la independentista, i ho tornen a presentar com un greuge separatista. La irresponsabilitat és de proporcions històriques.