No me les puc treure del cap

Què tenen en comú Microsoft i David Bowie? Pel que sembla, el criteri en la contractació de músics per als seus productes. L'any 1994, l'empresa aleshores dirigida per Bill Gates va encomanar a Brian Eno la composició del so que s'havia de sentir mentre arrencava el seu nou sistema operatiu per a ordinadors personals, Windows 95. Eno, que als anys 70 havia estat teclista dels Roxy Music i més endavant va produir alguns dels àlbums més populars dels irlandesos U2, va rebre l'encàrrec de compondre un tatxan de tres segons i quart de durada, que finalment es van ampliar fins a sis. El Microsoft Sound definitiu va ser triat entre les 84 versions proposades pel músic, que per crear-les va fer servir un Macintosh, el gran competidor del producte del seu client.

A finals dels anys 70, Eno també va intervenir en l'enregistrament de la trilogia berlinesa de Bowie, formada pels àlbums Low , Heroes i Lodger . En aquelles sessions també hi havia Robert Fripp, etern líder dels King Crimson i col·laborador d'Eno en diversos experiments sonors. Potser per això Microsoft va demanar a Fripp a finals del 2005 que compongués els sons d'una altra versió de Windows, l'infaust Vista. Probablement els paisatges sonors de Fripp, enregistrats en un estudi a la seu de Microsoft, són el més aprofitable del producte, que va malviure fins a l'arribada de Windows 7.

Gràcies a Microsoft, les creacions de Fripp i Eno figuren entre els sons més sentits de tots els temps. Però els supera el músic valencià Francesc Tàrrega. Un fragment del seu Gran vals va ser adoptat el 1994 per Nokia com a timbre dels seus mòbils, i fa dos anys es calculava que sonava més de mil milions de vegades al dia. Ara gairebé no el sentim, perquè ha estat substituït per l'irritant xiulet de missatge rebut dels Samsung, del qual, per cert, no consta el compositor.