Les sèries espanyoles, suspeses en igualtat

BarcelonaLes sèries espanyoles encara són molt lluny de ser igualitàries. És la conclusió a què arriba l’informe sobre estereotips femenins a les ficcions dut a terme per l’Institut de la Dona espanyol en col·laboració amb l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA). El treball assegura que els productes audiovisuals “continuen retroalimentant la cultura sexista” i que el model patriarcal no només es trasllada als personatges, sinó que també té un reflex en els equips professionals rere les càmeres: de les divuit sèries analitzades -se n’han revisat episodis d’entre el 2018 i el 2019-, només una era dirigida íntegrament per dones, Vida perfecta, de Leticia Dolera.

L’informe, dirigit per Fátima Arranz, professora de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, se centra en les divuit sèries emeses en obert i en plataformes amb més seguiment, dividides per franges horàries. Així, algunes de les ficcions que serveixen de referència per a l’estudi són Cuéntame cómo pasó (La 1), La catedral del mar (Antena 3), La casa de papel (Netflix), La que se avecina (Telecinco), Hierro (Movistar+), Skam España (Movistar+) i Amar es para siempre (Antena 3).

Segons l’estudi, per al qual s’han revisat 300 hores de continguts, els rols masculins i femenins han canviat en la seva forma i estètica, però en la seva base continuen sent patriarcals. Arranz assegura que una de les explicacions és que “la representació d’homes i dones a les sèries està feta fonamentalment per homes”. La investigadora assenyala que la seva intenció també era estudiar quina mena de representacions feien les dones: “Però no teníem material per estudiar-ho”.

L’amor, motor de les dones

L’autora assenyala que si bé és cert que ha augmentat el nombre de protagonistes femenines, la representació s’ha allunyat poc dels estereotips clàssics. Així, l’estudi assenyala que moltes de les sèries protagonitzades per dones pateixen “l’efecte Crepuscle ”, batejat així per la saga de novel·les de Stephenie Meyer sobre l’amor entre una humana, la Bella, i un vampir, l’Edward. L’informe remarca que tradicionalment s’ha considerat que la protagonista d’aquests llibres era la noia, però en realitat tota la trama gira al voltant del vampir i l’obsessió d’ella per ell. D’aquesta manera, l’informe argumenta que moltes de les sèries analitzades protagonitzades per dones -com Vida perfecta, Skam España, Amar es para siempre i Las chicas del cable - “estan orientades gairebé en exclusiva al voltant de la recerca romàntica i l’amor arriba a ser l’autèntic protagonista”. Contradictòriament, segons l’estudi, aquestes ficcions són promocionades com a “sèries feministes”.

Segons les dades recollides, el 82,2% dels personatges femenins analitzats responen a l’estereotip clàssic de “feminitat”, caracteritzat per ser passiu, per ser un suport emocional o per limitar la seva activitat a la cura dels altres. “El rol familiar continua sent l’eix central i motivacional de les seves vides”, remarca l’estudi. El treball assenyala que si bé s’apunten “nous models” de dones, aquests passen dels esterotips femenins a seguir pautes de comportament masculines. Un exemple en seria la jutge protagonista de Hierro. L’estudi veu aquesta sèrie com una mostra d’un fenomen que denominen inversió de gènere, és a dir, quan un personatge que tradicionalment hauria sigut masculí és femení sense que això suposi cap mena de canvi en el seu comportament.

Una altra dada significativa és que només un 14% de les dones són representades en l’àmbit laboral. Una xifra que contrasta amb la realitat espanyola durant el 2019, en què la taxa d’activitat va ser del 53,3% per a les dones i del 64,3% per als homes.

El rol de la femme fatale continua sent un dels més utilitzats en la ficció televisiva espanyola, segons l’estudi, que posa com a exemple d’aquest estereotip la majoria de dones que apareixen a La catedral del mar. La hipersexualització de la dona encara és present a les sèries espanyoles: en un 6,3% de les seqüències es produeix una cosificació explícita de les dones. Un dels rols nous que ha aparegut aquests últims temps, arran dels avenços socials, és el de la dona moderna, un tipus de protagonista femenina que és capaç de valdre’s per si sola, que té una bona vida professional i que és activa sexualment. L’estudi alerta que, tot i que pugui semblar que és una millora respecte als retrats femenins que es feien fins ara, en realitat es tracta de “la visió masculina de les dones modernes”. Són personatges que tenen “els mateixos desitjos i rols que tenen els homes moderns” i, al capdavall, són “una projecció dels desitjos” dels homes.

Segons l’estudi, per canviar aquests estereotips és indispensable que hi hagi dones ocupant llocs de decisió i creatius a les produccions, una situació que encara és minoritària. Les dades són contundents: als equips directius de les sèries analitzades, només hi ha un 8,3% de dones. La masculinitat del sector és una evidència: de cada tres llocs de treball, dos són ocupats per homes (un 66,9%). Les dones només són majoria als equips de professionals de certes especialitats, com ara el maquillatge, la perruqueria, el vestuari i els decorats. En aquest grup és on hi ha un 61% de dones.