Mèdia 28/07/2021

Sèries des de la gandula

Us proposem vuit ficcions per veure aquest estiu i viatjar a llocs idíl·lics i estiuencs

1 min
Una familia mira una sèrie al seu jardí

Arriben les vacances i el cos –i la ment– ens demana desconnectar. És el moment de les ficcions lleugeres, entretingudes i, si pot ser, ambientades en llocs idíl·lics on no ens faria res passar uns dies de descans

1.

‘The White Lotus’ (HBO), quan el paradís no és tan perfecte com ens creiem

Un resort de luxe a Hawaii hauria de ser, en principi, el paradís a la terra. El White Lotus, l’hotel on s’allotgen el grup de protagonistes de la gran aposta de la HBO per a aquest estiu, sembla tenir-ho tot per fer feliços els seus hostes. Les aparences, però, enganyen, tant pel que fa al resort com als estiuejants, que amaguen secrets i múltiples neurosis. The White Lotus arrenca plantejant un misteri: al cap de pocs minuts de començar el primer episodi sabem que l’hotel ha sigut l’escenari d’un assassinat i que el cos del difunt (o la difunta) està fent el camí de tornada a casa. 

The White Lotus és una comèdia negra que dispara contra els privilegiats que consideren un dret fer unes vacances de luxe, encara que això impliqui humiliació i precarietat per a les persones que han de treballar per a ells. Els protagonistes de la sèrie són una parella acabada de casar que està de viatge de noces i que no sembla especialment feliç, una família amb fills adolescents problemàtics i una dona que es recupera de la mort de la seva mare. El creador de la sèrie és Mike White, responsable d’Iluminada, una de les sèries de culte de la HBO. 

Dues de les protagonistes de 'The White Lotus'
2.

‘Virgin River’ (Netflix), drames romàntics en boscos per perdre-s’hi

¿Necessiteu una sèrie fàcil, que no sigui gaire exigent i de la qual pràcticament pugueu endevinar cada gir de la trama? Virgin RiverUn lugar para soñar, en castellà– és la vostra sèrie. No us farem falses promeses de qualitat: aquesta telenovel·la és, bàsicament, anestèsia per a les neurones, però amb cada nova temporada aconsegueix estar al capdamunt del rànquing del més vist de Netflix. 

La protagonista d’aquesta sèrie desacomplexadament ensucrada és la Mel, una infermera i llevadora que després de diversos contratemps personals decideix començar una nova vida en un poble perdut del nord de Califòrnia, Virgin River. Allà començarà a treballar sota les ordres d’un metge de caràcter aparentment difícil i coneixerà un exmarine propietari d’un bar que li farà recuperar les ganes de viure. Evidentment no tot seran flors i violes: a diferència del que fa pensar el títol en castellà, Virgin River no és exactament un lloc per somiar. Les vides dels veïns de la Mel estan plenes de drames quotidians per als quals aquesta infermera resolutiva sempre té resposta. 

La Mel i el Jack, els protagonistes de 'Virgin River'
3.

‘The restaurant 1951’ (Filmin), la ‘Downton Abbey’ sueca viu un estiu inoblidable

The restaurant està considerada una de les superproduccions televisives sueques més importants. Seguint l’estela de ficcions d’època com Downton Abbey, explica la història dels Löwander, propietaris d’un cèntric restaurant d’Estocolm, al llarg de dues dècades, des de finals de la Segona Guerra Mundial fins als anys 70. Les relacions entre els membres de la família i els treballadors del restaurant, especialment entre la filla gran, la Nina, i el Calle, un dels cuiners, articulen bona part de la trama d’aquesta saga. 

The restaurant 1951 és, de fet, un spin-off de la sèrie que temporalment se situa entre la primera i la segona temporada: l’estiu del 1951 els Löwander i els seus treballadors es traslladen a l’illa de Gällnö per posar en marxa el restaurant estacional que tenen en aquesta zona d’estiueig. Això suposarà el retrobament de la Nina i el Calle, que van viure una apassionada història d’amor però que ara estan casats amb altres parelles. 

Concebuda com una espècie de parèntesi, no cal haver vist la primera temporada per seguir-la, tot i que s’assaboreix més havent vist l’inici de la parella d’enamorats.

La Nina passa l'estiu a una illa de Suècia
4.

‘Sanditon’ (Filmin), la novel·la inacabada de Jane Austen

Poques coses més boniques i relaxades que una sèrie de tassetes. Sanditon, l’adaptació de la novel·la que Jane Austen va deixar inacabada a causa de la seva mort (només va poder escriure 11 capítols del llibre), és un dels exponents més recents d’aquest gènere. La seva temàtica és, a més, sorprenentment estiuenca. L’última heroïna creada per Austen és Charlotte Heywood, una jove que per circumstàncies atzaroses acaba passant l’estiu amb la família Parker a Sanditon, un resort de costa encara en construcció. Durant aquesta estada, la Charlotte coneixerà persones que posaran a prova els seus principis i amb les quals establirà relacions que li canviaran la vida. Sanditon és el primer llibre de Jane Austen que inclou un personatge negre entre els seus protagonistes. 

La primera temporada es va estrenar el 2019 i semblava que la ficció no tindria continuïtat, malgrat el final obert. Fa un parell de mesos, però, es va anunciar per sorpresa la renovació per dues temporades més. Aquest estiu, per tant, és el moment perfecte per posar-se al dia amb aquesta sèrie que es pren algunes llicències respecte al que s’espera d’una història austeniana.  

La Charlotte passa l'estiu a Sanditon, una població de costa
5.

‘Yo nunca’ (Netflix), la murga de ser adolescent

L’emoció dels primers amors, amb tots els seus dubtes i inseguretats, és un terreny adobat per a la comèdia. Sí, Yo nunca és una sèrie adolescent però que també complaurà el públic adult aficionat a les comèdies romàntiques. La creadora i guionista Mindy Kaling (The office), una autèntica experta en el gènere, mostra els alts i baixos de ser una adolescent nord-americana d’origen indi que encara no ha sortit de l’ou. La Devi és una alumna model, extremadament intel·ligent, però que és a la part baixa del rànquing de popularitat del seu institut, una situació que li sembla simplement inacceptable. 

Yo nunca és lleugera sense ser superficial i fa un esforç més que evident per ser diversa i inclusiva. Més enllà de mostrar les decisions gairebé sempre equivocades de la Devi, la sèrie planteja qüestions com el dol, les dificultats per preservar els orígens quan formes part d’una família immigrada o la falta de respecte cap a les dones dins de certs àmbits laborals. Yo nunca és la demostració que no totes les sèries per a adolescents han de ser traumàtiques i torturades com ens havien fet pensar Euphoria o Generation

La Devi i les seves amigues
6.

‘Los Cazalet’ (Filmin), crònica de tres generacions d’una família britànica

L’any 1990 l’autora britànica Elizabeth Jane Howard publicava Los años ligeros (Siruela), el primer dels cinc volums que componen la saga Crónicas de los Cazalet, un viatge per la vida de tres generacions de Cazalet, una família burgesa que es dedica al comerç de la fusta. Uns anys abans de la publicació del llibre, Howard s’estava separant del seu tercer marit, Kingsley Amis, i necessitava una obra que li permetés sobreviure econòmicament. Va ser el seu fillastre Martin Amis qui la va animar a escriure la història d’aquesta família benestant que s’allarga des del 1937 al 1958. 

Amb un material de partida tan intimista i ple de detalls, la BBC no es va poder resistir a fer-ne una adaptació per a la petita pantalla en format de minisèrie de sis episodis (només explica la primera dècada). La versió televisiva, com la saga literària, comença quan avis, germans i cosins es reuneixen a Home Place, la casa familiar d’estiueig. Entre les cares conegudes, el pare de Downton Abbey, Hugh Bonneville.  

La família Cazalet
7.

‘Dead to me’ (Netflix), una divertida amistat improbable

La Jen i la Judy no semblen destinades a ser precisament amigues. La primera és una agent immobiliària força estricta, mentre que la segona és un esperit lliure. Amb tot, s’acaben coneixent i fent amigues en un grup de suport pel dol. La Jen hi ha va a contracor per intentar superar la mort del seu marit, que va perdre la vida en un accident de trànsit en què el responsable va fugir. La Judy, sempre oberta i amable, ha viscut una experiència similar, ja que, segons explica als seus companys de grup, ha perdut el seu promès. Aviat, però, queda clar que no ha sigut l’atzar el que ha fet que la Jen i la Judy es trobin. 

Dead to me es mou a mig camí entre la comèdia i el misteri. El seu principal valor són les dues actrius protagonistes –totes dues han estat nominades a l’Emmy pel seu paper–, que acaben donant cos a una amistat improbable però hilarant. Dins de la immensa oferta de Netflix, aquesta comèdia ha passat una mica desapercebuda, però és una proposta perfecta per a un estiu en què no ens volem escalfar gaire el cap i volem esbargir-nos amb una història de sororitat una mica surrealista. 

'Dead to me'
8.

‘Nosotros’ (Filmin), unes vacances per replantejar-se la vida

Se sol dir que les vacances d’estiu poden reforçar les relacions de parella o acabar-les d’ensorrar. En aquesta disjuntiva es troben els protagonistes de Nosotros, una sèrie britànica que arriba el 24 d’agost a Filmin. 

El Douglas (Tom Hollander) i la Connie (Saskia Reeves) porten 24 anys junts. El seu fill, l’Albie, està a punt de marxar de casa per començar la universitat i la família decideix fer un últim viatge tots junts per Europa. Abans de començar el viatge, però, la Connie li comunica al seu marit, un home quadriculat i poc amant dels canvis, que ara que el seu fill marxarà de casa, es vol divorciar. Durant totes les vacances, el Douglas, que està decidit que aquest sigui el viatge de la seva vida, farà esforços perquè la seva dona canviï d’opinió i per unir la família. La sèrie alterna el present de la parella amb flash-backs del principi de la seva relació, una estructura ja vista en pel·lícules com Dos a la carretera. 

La minisèrie està basada en un llibre homònim de David Nicholls, que també s’ha encarregat de l’adaptació per a la televisió.  

'Nosotros'
‘Los rompecorazones’ i les sèries estivals dels anys 90 i 2000

Durant una època la programació estiuenca de les cadenes en obert marcava la vida de molts adolescents. A finals dels anys 90 i principis dels 2000, La 2 es va caracteritzar per oferir una programació matinal per als joves plena de sèries de referència i, fins i tot, una mica innovadora. 

Dins d’aquell contenidor de ficcions per a la canícula hi havia produccions com l’australiana Los rompecorazones, una sèrie sobre un grup d’estudiants d’un institut de Sydney. El desembre del 2020 Netflix la va incorporar a la seva oferta, una oportunitat per redescobrir un drama adolescent que encara ara destaca per la seva diversitat i pels temes que tractava. 

També van formar part d’aquella programació l’estripada Popular, una de les primeres produccions de Ryan Murphy, Dawson crece, Las chicas GilmoreXena, la princesa guerrera, una icona lèsbica.  

'Los rompecorazones' era una de les sèries estiuenques dels anys 90 i 2000
stats