Periodista i escriptor
Mèdia 28/03/2022

Agus Morales: “Els refugiats haurien de venir sempre amb avió”

4 min
L'escriptor i periodista Agus Morales fotografiat a Barcelona

BarcelonaAgus Morales (el Prat de Llobregat, 1983) entén el periodisme com una forma més de literatura, i així ho trasllada als seus reportatges de la revista 5W, de la qual és director. Ara ha fet un salt més i ha publicat la seva primera novel·la, Ya no somos amigos (Temas de Hoy), on bolca tot allò que va captar durant la seva estada com a corresponsal a l'Índia i al Pakistan i on imagina una crisàlide de personatges que viuen en diferents llocs del món.

És una novel·la sobre l’amistat. Per què t’interessava parlar-ne des de la ficció?

— La meva il·lusió des de l’adolescència era publicar literatura, tot i que el periodisme en realitat també és literatura. Quan vaig tornar de les corresponsalies a l’Índia i al Pakistan, el 2012, vaig començar la novel·la amb un personatge del Prat de Llobregat. Al cap tenia molts personatges que vivien en diferents parts del món, com a producte de la meva experiència vital. Vaig afegir-hi aquestes veus i vaig buscar-hi un equilibri. Entre els personatges hi ha un indi dels afores de Delhi, una treballadora humanitària del Congo, una escriptora de guions de Califòrnia i una pakistanesa que vol arribar al poder. 

Com encaixen les diverses realitats interculturals?

— A la majoria de novel·les de la literatura occidental els escenaris són similars: Europa occidental, els Estats Units, l'Amèrica Llatina, fins i tot l'Àfrica i l'Orient Mitjà. L’Àsia, i especialment el sud asiàtic, estan molt absents. Però són els escenaris que he vist. Els volia compartir, sortia d’una necessitat interna. Volia presentar la diversitat i jugar amb la idea de Faulkner del pol·len de les idees, que són arreu i fertilitzen ments en diferents parts del món. 

Com s’enllaça la novel·la amb la teva feina periodística?

— L’Índia que mostro és una realitat que he viscut i que em sembla interessant de portar a la literatura. Quan era corresponsal de l’agència Efe a l’Índia i al Pakistan, i també feia cobertures a l’Afganistan, em vaig adonar que cada dia produïa cinc o deu notícies. Moltes, sobretot en el cas del Pakistan, eren atemptats. Però quan parlava amb amics i familiars, tot el que els explicava tenia a veure amb altres coses. Aquesta cara B, transformada en ficció, és la novel·la. 

Quina anàlisi fas del periodisme internacional?

— Costa molt que la gent s’interessi per contextos no europeus ni de l’Amèrica Llatina. Si compares en un mapa les corresponsalies d’un diari occidental i les operacions d’una organització humanitària, són còpies gairebé inverses. Els periodistes d’un mitjà de comunicació occidental no ens trobem on la gent està patint, on estan passant coses importants. 

Acabes de tornar d’Ucraïna. Què t’hi has trobat?

— S’està fent una gran cobertura per part de molts bons periodistes. L’èxode d’Ucraïna és històric, és el que creix més ràpidament des del final de la Segona Guerra Mundial. Milions de persones han travessat les fronteres del seu país, però no veiem grans camps de refugiats ni un gran desplegament d’organitzacions humanitàries al voltant perquè els governs veïns i la gent els estan ajudant. És un espectacle de solidaritat. Tornant d’Ucraïna vaig veure que hi havia una cua específica per a ciutadans ucraïnesos, no per discriminar-los sinó per oferir-los ajuda i acollida. Així és com hauria de ser, els refugiats haurien de venir sempre amb avió. Molts s’ho podrien pagar, paguen molts més diners per creuar per rutes perilloses, sense cap mena de garanties. I en molts casos acaben morint. La situació d'Ucraïna demostra que amb voluntat política i popular es poden acollir milions de persones en dues setmanes.

Ara mirem a Ucraïna, però continuen arribant refugiats procedents d'altres guerres.

— És continu. El 2015 va ser un punt d’inflexió. Un milió de persones van arribar a Europa de manera irregular. A partir d’aquest any la xifra va baixar de forma dràstica. El dolor i la mort continuen a les fronteres. Però la dualitat entre algú que fuig d’un conflicte i algú que migra per altres motius no respon al món actual. M’he trobat amb migracions de sirians que no estan relacionades amb la guerra i, en canvi, gambians que vivien a Líbia quan va caure Gadaffi s'hi van veure atrapats i van haver de fugir a Europa. El gran problema de les migracions és el racisme, la xenofòbia i la deshumanització, reduir les persones als seus traumes i al seu dolor.

¿Que ara es faci bé amb Ucraïna ens farà tenir una mirada més sensibilitzada?

— Ja no és una qüestió d’emocions o d’empatia. És un tema de racionalitat. Si hi ha gent que fuig de la guerra a Europa i els ajudem, també hem d’ajudar els que fugen de la guerra fora d’Europa. Però no crec que Ucraïna ens faci canviar la manera de veure-ho. Ens hauria de portar a la reflexió no pel proper conflicte sinó per ara. Acollim també les persones que han fugit de Síria o de l’Afganistan. 

Amb la invasió russa a Ucraïna s’han evidenciat les condicions precàries de molts periodistes 'freelance'. Quina anàlisi en fas?

— La figura del corresponsal en plantilla d’un mitjà de comunicació, amb un sou correcte i la casa pagada, és una minoria absoluta. Han estat substituïts per dues figures. Una és la del corresponsal freelance que viu permanentment en un país i que té una relació no contractual, però sí laboral, amb diversos mitjans que li paguen un sou. Aquest periodista és autònom i no té la protecció d’algú en plantilla. Després hi ha els freelance que fan viatges pel món en funció de les crisis, els conflictes i els projectes que els interessen. El que passa és que ens arriba una visió molt fragmentada de la realitat. La mateixa dinàmica de com ens informem, sempre a través de l'última hora, fa que necessitem tenir una visió clara els primers dies de la invasió. Ara ha passat un mes, hem tingut temps de parlar amb les persones, però ja no hi ha tant d'interès, i això impedeix penetrar profundament en la realitat. Costa més diners fer una peça profunda sobre una realitat que no pas publicar un article cada dia sobre l'actualitat.

stats