El que més s'assembla a un bipartidista d'esquerres és un bipartidista de dretes
BarcelonaJa ho deia Josep Pla: "El que més s'assembla a un bipartidista d'esquerres és un bipartidista de dretes". D'acord, la cita és aproximada però plenament pertinent per explicar què passava aquest dimecres al quiosc. La premsa més vinculada al poder real espanyol intentava aproximar el PSOE i el PP. L'única diferència és si servien el plat mirant cap a una banda o l'altra. Per exemple, per a El Mundo "Sánchez fa l'ullet al PP acuitat per la crisi". El personatge clau, aquí, és el president desesperat. En canvi, la portada de La Vanguardia s'obria amb "Casado allarga la mà a Sánchez per a acords en sanitat i economia", que li dona la iniciativa al del PP, i el retrata com a magnànim i lleial. Això sí, des de La Razón, portantveus oficials dels populars, s'advertia que "Els de Casado només negociaran si es trenca la coalició". Podria semblar un xantatge, si no fos que El País s'hi apunta. El diari de Prisa va esgotant totes les maneres de dir que el pacte de Podem són com els principis grouchomarxistes: que si no li agraden, en tinc d'altres. "El govern s'obre a «modular» el pacte PSOE-UP per guanyar suports", deia avui un dels titulars de primera pàgina. Envalentit per la portada, m'he dirigit al meu banc, a veure si s'obria a "modular" la meva hipoteca. Doncs bé, m'han dit que no! Quina poca cintura política...
El País, per cert, explicava que Sánchez ha fitxat un centenar d'economistes i assegurava que "El panel és plural: des del cap d'estudis del BBVA a Roldán, exdirigent de Cs". Bé, el primer va ser director general en temps de Zapatero i el segon –abans de fitxar pels taronges– va assessorar els socialistes al Parlament Europeu. Aquesta obertura de compàs ideològic queda lluny de ser un espagat.
