Les noves sèries espanyoles es tenyeixen de ‘noir’

BarcelonaLes èpoques en les quals la comèdia costumista regnava a la petita pantalla espanyola han quedat enrere. La repercussió de sèries com Mar de plástico o Sé quién eres confirma un estimulant gir cap al gènere negre, que continuarà amb nous projectes anunciats.

Enrique Urbizu, precursor del nou thriller espanyol amb films com La caja 507, roda, per a Movistar+, Gigantes, un drama molt fosc protagonitzat per una família que es dedica al narcotràfic, amb José Coronado i Juana Acosta en el repartiment. La mateixa plataforma de pagament té projectes amb Alberto Rodríguez (La peste, intriga criminal ambientada a la Sevilla del segle XVI) i els germans Alberto i Jorge Sánchez-Cabezudo (La zona, amb Eduard Fernández i Emma Suárez, ambientada en un escenari insòlit, la zona d’exclusió creada després d’un accident nuclear). Telecinco aposta per El accidente, un drama de suspens amb Inma Cuesta i Quim Gutiérrez. I el showrunner Aitor Gabilondo, conegut per sèries com El Príncipe, ha anunciat que adaptarà la novel·la Patria de Fernando Aramburu, que mostra les ferides obertes pel terrorisme a Euskadi.

A la recerca d’un estil propi

Però, quina és la raó d’aquesta dèria de la televisió espanyola per la ficció criminal? Llorenç Mejino, expert en sèries del Diario Vasco, assenyala que el gènere sempre ha tingut el suport del públic. A més, té “possibilitats d’aconseguir vendes internacionals” i no és gaire car. Raquel Crisóstomo, professora de comunicació audiovisual a la UIC, destaca la influència de la precursora Motivos personales, emesa per Telecinco el 2005 i ben rebuda per públic i crítica. Concepción Cascajosa, professora de comunicació audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid, creu que l’actual onada de noirs televisius té a veure amb “els interessos d’una nova generació de guionistes que han crescut veient thrillers” i també amb l’impacte que han tingut els noirs escandinaus, com El puente o The killing, que s’han convertit en un referent per a altres produccions europees.

¿Podem identificar uns trets propis en totes aquestes produccions? Alberto Rey, expert en sèries del programa Likes de #0 i del diari El Mundo, diu que li agradaria pensar que sí, però que encara pesa l’obligació d’haver de connectar amb públics molt amplis. Entre els punts forts, Rey destaca “l’eliminació de l’alleujament còmic, que ha servit per generar una gravitas que fins i tot pot ser excessiva, però que ha contribuït a donar un to més versemblant a aquestes ficcions”.

Per a Mejino, a Espanya mai hi ha hagut una tradició com “la dels polars francesos, els krimis alemanys, els mafiosos italians o el nòrdic noir". "Ara per ara –diu– les ficcions espanyoles s’inspiren sobretot en les sèries escandinaves. Encara no han trobat una veu pròpia”. Cascajosa creu que de moment “hi ha hagut una petita maduració del gènere, sobretot quan s’ha començat a lligar la necessitat d’explicar històries amb la voluntat de parlar de l’actualitat”.

Pot semblar estrany que amb els escàndols que han sacsejat Espanya encara no s’hagi generat una sèrie pròpia per fer catarsi col·lectiva, a l’estil de House of cards. Per diverses raons, les cadenes són reticents a encarar aquesta mena de produccions. Malgrat tot, el thriller s’ha convertit en un mitjà idoni per tractar les preocupacions ciutadanes. Com apunta Cascajosa, “els guionistes han descobert que poden treballar temes com la corrupció, la immigració o el terrorisme”. A més, ho fan amb unes formes noves, que es desmarquen del pur escapisme. Sílvia González Laá, experta en comunicació política i guionista, que va col·laborar en la fase de creació de Sé quién eres, creu que les noves ficcions “adopten un to més contingut, fins i tot esquerp o crepuscular, d’acord amb els sentiments actuals de la societat”. A més moltes d’aquestes sèries traslladen l’acció a nous escenaris com Santander (La verdad), Almería (Mar de plástico) o Ceuta (El Príncipe). Malgrat tot, per a Rey, “l’assignatura pendent és mostrar la diversitat del país, que malauradament sempre s’ha considerat un tema problemàtic”. Sigui com sigui, títols com l’esmentada Sé quién eres, Sin identidad, Vis a vis o la catalana Nit i dia demostren una ferma voluntat de competir amb els noirs de qualitat facturats a altres països.