Si no estàs amb mi ets extrema esquerra o extrema dreta

¿Recorden el mític acudit del conductor que va trompa i truca a la policia per denunciar que tots els cotxes van contra direcció? És una bonica història sobre la importància del punt de vista i la perspectiva. Massa sovint, hi ha mitjans que circulen pel carril periodístic amb la mateixa actitud: ells són la pauta, i la resta, els bojos del volant. La gestió del concepte extrem és un d'aquests casos. Qualsevol que discrepa de nosaltres, pensen, és a l'extrem, sigui a l'esquerra o a la dreta. Acaben, esclar, trucant a la policia per denunciar tots els cotxes. Per exemple, aquest subtítol d'El Mundo, "L'independentisme rep a Brussel·les el suport d'extremistes de l'esquerra i de la dreta". Resulta que el 42% dels parlamentaris no van veure amb bons ulls retirar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. ¿Tot això és l'extrema esquerra i l'extrema dreta? La frase busca denigrar aquells que dubten de la netedat dels processos judicials a Espanya.

De fet, tant El País com El Periódico oferien titulars que suggerien l'enèsima operació de la justícia per torpedinar l'intent de redreçar el conflicte per la via de la política. Els titulars de portada eren: "El Suprem busca una escletxa per jutjar Puigdemont" i "La justícia marca el ritme de la política catalana", respectivament. Els dos diaris posen el focus en els jutges buscaescletxes i intromissors, la qual cosa exculpa indirectament un PSOE del qual costa apreciar gestos en favor de l'independentisme que li ha permès arribar a la Moncloa. Tot això mentre els diaris de dreta segueixen furgant en les diferències entre els socis de govern, amb titulars emocionals com "Sánchez tolera que el seu vicepresident s'uneixi al victimisme de Puigdemont", escriu l'Abc.

Parlant de victimisme, ¿fem memòria de les llàgrimes desconsolades de la caverna quan Bèlgica (i Alemanya, i el Regne Unit) els tenien mania?