'Mr. Bean' ressuscita a Netflix
L’actor Rowan Atkinson ha estrenat una nova sèrie a Netflix: Man vs. bee [L’home contra l’abella] i ell n’és el gran protagonista. Oficialment no podem dir que sigui en Mr. Bean perquè el seu personatge té un altre nom, però la conducta és idèntica i els gags s’ajusten perfectament a la comèdia televisiva que va triomfar als anys 90 a la BBC i arreu del món.
A Man vs. bee, Atkinson és en Trevor, un home que vigila cases de luxe quan els seus amos no hi són. A la sèrie ha de passar uns dies vivint en una mansió moderna dels afores de Londres, proveïda de les últimes tecnologies en domòtica i decorada amb obres d’art caríssimes. A més, s’ha de fer càrrec del gos. És una història inspirada clarament en la pel·lícula El meu oncle, de Jacques Tati, on un protagonista maldestre i obsessiu es veurà superat per la complexitat funcional del seu entorn. La banalitat de la modernitat s’ha apoderat de la vida quotidiana i això reforça la senzillesa i ineptitud del protagonista. De retruc, la ficció serveix de publicitat generosa d’una marca d’electrodomèstics que segur que ha contribuït a fer molt més rendible la producció.
Com a motor de conflicte, a més, en Trevor lluitarà contra una abella rebel que portarà a l’extrem la seva conducta. La persecució obstinada entre en Trevor i l’insecte recordarà la relació entre en Tom i en Jerry dels dibuixos animats.
Per mantenir la comèdia visual de Mr. Bean, Atkinson assumeix un protagonisme pràcticament en solitari per justificar l’escassetat de paraules que fa servir el personatge, reservades només per quan ha d’interactuar puntualment amb algun dels secundaris.
A Man vs. bee pateixes des del primer minut. Perquè tot el bagatge històric que acumules de Mr. Bean determina ara la percepció d’en Trevor. L’audiència s’anticipa al desastre en tot moment perquè coneix del que és capaç el protagonista. Les expressions facials, la gestualitat, l’obstinació del personatge quan es proposa un objectiu i els disbarats insòlits que desenvolupa per aconseguir-lo no han canviat gens respecte del Mr. Bean de sempre. No obstant això, en alguns moments tens la sensació que l’audiència ha evolucionat més que no pas el personatge i alguns dels gags ja no els pots rebre de la mateixa manera que fa tres dècades. L’humor de Mr. Bean traslladat a l’època actual t’exigeix acceptar el joc humorístic amb generositat i en alguns casos et demana un esforç de condescendència. Potser no tothom hi està disposat. En tot cas, Man vs. bee tampoc obliga a un gran compromís. Són nou episodis fugaços de poc més de deu minuts. En realitat, és una pel·lícula fragmentada en peces per esponjar un humor que es pot fer una mica monòton. Atkinson continua interpretant el cretí entranyable i inútil, que ara condueix per accident un Jaguar en comptes d’un Mini, però que ha volgut regalar als seus incondicionals un retorn mantenint-se fidel a la seva fórmula d’èxit. Impossible resistir-se a la curiositat i a la nostàlgia del personatge. Això sí, en un entorn d’opulència que s’ajusta a l’estètica audiovisual de les plataformes.
