Feminisme
Mèdia 28/07/2022

Mig segle donant guerra: la revista feminista 'Ms.' celebra 50 anys de vida

La publicació ha hagut de tornar a llançar la campanya en favor de l'avortament que va marcar els seus inicis

4 min
Gloria Steinem treballant en la revista 'Ms'

BarcelonaL’any 1972 algunes de les dones més conegudes dels Estats Units –com les escriptores Nora Ephron i Susan Sontag o la tenista Billie Jean King– van signar una petició perquè es reconegués la legalitat de l'avortament. L’acció formava part d’una campanya inclosa en el primer número de la revista feminista Ms., que aquest juliol ha celebrat els 50 anys del seu naixement havent de lluitar de nou per un dret que semblava conquerit i que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha propiciat que desaparegui a bona part del país. Fa mig segle, la campanya We have had abortions va aconseguir que moltes dones fessin un pas endavant i compartissin les seves històries sobre l'avortament quan el procediment era il·legal a la majoria dels estats del país. El retrocés en els drets de les dones ha obligat Ms. a tornar a posar en marxa la campanya.

La campanya de 'Ms.'

Passats 50 anys del llançament de la publicació, el moviment feminista als Estats Units segueix havent de lluitar pels mateixos drets que reclamava als anys 70, com reconeixia la fundadora de Ms i activista Gloria Steinem en una taula rodona organitzada pel New York Times al juny. “Estic orgullosa i, al mateix temps, molt emprenyada”, remarcava. Steinem és una de les editores originals de Ms., un grup del qual formaven també part Letty Cottin Pogrebin, Mary Thom, Patricia Carbine, Joanne Edgar, Nina Finkelstein, Mary Peacock i Margaret Sloan-Hunter. Totes somiaven amb una publicació que tractés els temes que preocupaven les dones d'aquell moment i que anaven molt més enllà de qüestions com la moda o tenir cura de la llar. "Com a periodista em vaig adonar que no hi havia cap publicació per a dones que estigués controlada per dones, i això va fer que, junt amb moltes companyes, comencés la revista Ms.", explica Steinem.

El naixement de Ms., ficcionat a la sèrie de la HBO Mrs. America, es va coure a principis de 1971 a la sala d'estar dels apartaments de Steinem i de l'advocada Brenda Feigen en dues reunions en què un nombrós grup de periodistes feministes van fer una pluja d'idees per a una publicació adreçada al públic femení.

Una publicació feminista amb el suport d'un home

En el moment de la creació de Ms, Gloria Steinem ja s'havia fet un nom com a periodista gràcies al reportatge d'investigació que va publicar l'any 1963 sobre les condicions laborals de les conilletes de Playboy, una feina per a la qual va haver de treballar com una més de les noies al Playboy Club de Nova York. Des de llavors va treballar en diferents mitjans, un dels quals el New York Magazine, on va trobar un inesperat aliat per a l'aventura editorial que volia iniciar amb les seves companyes feministes. L'agost de 1971, Clay Felker, editor del New York Magazine i mentor de Steinem, li va oferir la possibilitat de llançar Ms com un suplement que aniria encartat en la revista. "Havíem estat arrossegant-nos per intentar aconseguir diners, cosa que era molt difícil. El Clay em va dir: «Si em doneu el vostre primer número per triar les 40 pàgines que vull, llavors subvencionaré la impressió de les altres 90 o 100 pàgines i el publicarem com a mostra». I això és el que vam fer", recorda Steinem. Així doncs, la revista feminista dels Estats Units va ser possible, en part, gràcies a un home. Les fundadores de la publicació defensen que aquest fet, que podria semblar paradoxal, no és tan difícil d'entendre: "En aquella època, res no passava sense els homes. Només necessitaves que un home fos amable amb tu i, llavors, potser aconseguies el que volies", remarca Letty Cottin Pogrebin. (La història de Ms té similituds amb la que explica Minx, sèrie de la HBO sobre el naixement d'una revista feminista als anys 70 que només és possible gràcies al suport econòmic d'un home.)

La portada del número de prova de 'Ms.'
El primer número de la revista

Aquell primer número de prova associat al New York Magazine va vendre 300.000 còpies en tres dies i va generar 26.000 peticions de subscripcions en poques setmanes. La portada de la revista no deixava dubtes sobre quina era la línia editorial: il·lustrada per Miriam Wosk, mostrava una versió embarassada i plorant de la deessa hindú Kali que utilitzava els seus vuit braços per sostenir un rellotge, una paella, una màquina d'escriure, un mirall, una planxa, un telèfon, un volant i una rascleta. L'article principal, de Jane O'Reilly, es titulava Click. El moment de la veritat de la mestressa de casa. Tot i l'èxit de la primera mostra del que podia arribar a ser Ms., la revista es va trobar amb l'oposició dels sectors conservadors dels Estats Units –en algunes poblacions la van retirar de les biblioteques– i amb l'escepticisme de part del món editorial, entre ells el mateix Felker, que consideraven que les dones que hi havia darrere de la iniciativa no tenien gaire més a explicar.

El primer número oficial de Ms. es va publicar el juliol del 1972 i la portada estava protagonitzada per Wonder Woman, una superheroïna que Steinem volia reivindicar i rescatar d'una deriva cada cop més masclista (el personatge el va crear el psicòleg William Moulton Marston, que li va donar una pàtina feminista que va desaparèixer després de la seva mort). Després d'aquell primer número van venir anys de no només lluitar pels drets de les dones, sinó també per la publicitat per sostenir l'aventura editorial –"Els anunciants no volien veure'ns. Els ho podies detectar a la cara, en uns rostres que deien «Ai Déu meu, què em passarà?». Unes cares que deien «no vull que el meu món canviï»", explica Cathie Black, que va començar la seva carrera buscant publicitat per a la revista–. Ms. va sobreviure als boicots i a les crítiques (per ser massa radical, per no ser-ho prou...) i les seves impulsores se senten orgulloses del seu llegat: "Avui en dia, llegeixo el primer número i penso «era realment molt bo», reconeix Steinem.

stats