TELEVISIÓ
Mèdia 30/03/2017

La història d'esperança de la Maternitat d'Elna arriba a TV3

La cadena estrena el telefilm de Sílvia Quer sobre la institució creada per Elisabeth Eidenbenz

Albert Castellví Roca
4 min
L’actriu suïssa Noémie Schmidt interpreta Elisabeth Eidenbenz al telefilm La llum d’Elna, que TV3 estrena aquesta nit.

BarcelonaDurant cinc anys, la Maternitat d’Elna va representar una espurna de llum per a moltes republicanes espanyoles que s’havien exiliat a França al final de la Guerra Civil i havien acabat recloses en camps de refugiats a Argelers o altres localitats nord-catalanes, on la taxa de mortalitat entre els nadons superava el 90%. Entre el 1939 i el 1944, 597 nens van néixer en aquella Maternitat improvisada que gestionava una jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, i que durant l’ocupació nazi de França va acollir també dones perseguides pel règim de Hitler que hi van poder donar a llum amb seguretat. El telefilm La llum d’Elna, que TV3 estrena avui a les 21.55, vol ser, en paraules de la seva directora, Sílvia Quer, un “homenatge” a la figura d’Eidenbenz, que va morir el 2011 amb 97 anys.

La cinta comença l’estiu del 1942, en uns dies especialment crítics per a la Maternitat, en què Eidenbenz, més enllà d’assistir les dones en el moment del part i oferir unes condicions dignes a mares i fills durant les setmanes posteriors, es veu obligada a plantar cara a les autoritats col·laboracionistes del règim de Vichy, que estan decidides a tancar el centre. A més, vol protegir una mare jueva i el seu fill, que s’han refugiat a la Maternitat i que són perseguits per la Gestapo.

L’actriu suïssa Noémie Schmidt encarna la protagonista de la pel·lícula, mentre que Nausicaa Bonnín interpreta la Victòria, una miliciana catalana que va ser violada per un guàrdia senegalès mentre era a Argelers i que, després de donar a llum una nena mulata a la Maternitat, s’hi va quedar per donar suport a Eidenbenz. Però la Victòria creu que aquesta tasca solidària no és suficient, i està disposada a mantenir viva la lluita armada contra el feixisme col·laborant amb la Resistència francesa. “Són dues cares de la mateixa moneda -diu Bonnín sobre el seu personatge i el de Schmidt-. La Victòria vol fer la guerra des de les armes, i l’Elisabeth té una part més racional i vol fer la guerra des d’un altre lloc”. “L’Elisabeth va escollir un tipus d’ajuda, que és cuidar les víctimes. Aquest és el seu lloc de rebel·lió i de resistència. Però hi ha altres tipus de resistència, i la Victòria pensa que s’ha de fer amb les armes, que les coses s’han de canviar d’una manera més violenta”, afegeix Schmidt. El personatge de la miliciana és purament de ficció, però permet situar la història de la Maternitat en el seu “context”, que és el de “la guerra del feixisme contra la democràcia”, diu Nicolas Garcia, fill d’exiliats catalans, exalcalde comunista d’Elna i figura clau per a la recuperació de la Maternitat.

Nora Navas i Blanca Romero es posen en la pell de dues dones ateses per l’Elisabeth i la Victòria, mentre que Isak Férriz és un exiliat espanyol que també s’ha unit a la Resistència. També participen en la pel·lícula Pere Ponce i Pep Anton Muñoz.

Segons Quer, La llum d’Elna “comença i acaba com si fos un conte”, ja que la història està narrada pel Pat (Max Sampietro), un nen que va arribar a la Maternitat amb la seva mare (Natalia de Molina) després de passar pel camp d’Argelers i que s’hi va quedar quan ella va començar a fer-hi de cuinera. El Pat conserva encara la innocència de la infància, però a mesura que la pel·lícula avança “va entenent com és de debò aquest món”, diu la directora.

El telefilm, que el mes passat va ser distingit com a millor ficció espanyola al festival de Luchon, a França, és una coproducció de Distinto Films amb TV3, TVE i Radio Télévision Suisse, entre d’altres. El director de TV3, Vicent Sanchis, el defineix com “una història d’heroisme, humanitat i solidaritat”.

“M’interessa molt explicar històries de dones. Tradicionalment, ningú s’ha preocupat de mostrar les seves vides i d’explicar aquestes heroïnes”, reflexiona Miriam Porté, productora del film i impulsora del projecte. “Poder parlar de l’Elisabeth Eidenbenz em va semblar una oportunitat extraordinària. Va fer una gran feina totalment anònima durant molt temps, va salvar molts nens i va donar esperança a moltes dones”, diu Sílvia Quer. En opinió de Garcia, la jove suïssa “va fer el que va fer perquè era bona persona, però sobretot perquè tenia un ideal”, cosa que demostra que “la gent de 24 anys que té un ideal pot contribuir a canviar el món”.

Documental sobre la figura d’Eidenbenz

A les 23.40, un cop s’acabi l’emissió de La llum d’Elna, TV3 oferirà el documental El llegat de la Maternitat d’Elna, estrenat a la cadena pública l’any 2008 i conduït per Assumpta Montellà, la historiadora que tres anys abans havia publicat el llibre La Maternitat d’Elna, amb el qual va donar a conèixer una institució que havia quedat oblidada durant sis dècades. El documental, que Montellà codirigeix amb Toni Espinosa, inclou una entrevista a Eidenbenz -que llavors tenia 94 anys- i recupera els testimonis d’algunes de les mares que van donar a llum a la Maternitat i de cinc de les persones que hi van néixer. Segons Montellà, el treball llança “un missatge cap al futur, el dels valors universals com la solidaritat i el pacifisme”. “Si sabem explicar això a les nostres criatures, el futur serà millor”, afirma.

stats