El forense mediàtic: una nova figura periodística

BarcelonaEl 'Wall Street Journal' ha muntat un equip que ha batejat com a comitè de forenses mediàtics. Es tracta d’un grup on hi ha editors gràfics, de vídeo, documentalistes i periodistes, units per la missió de desemmascarar les notícies falses més ben camuflades. De manipulacions i mentides n’hi ha hagut sempre, però els avenços tecnològics i, sobretot, el salt exponencial que s’intueix quan la intel·ligència artificial colonitzi totes les àrees fan que els mitjans hagin de perfeccionar els seus mecanismes per evitar intoxicacions. Un exemple: si fins ara es feien córrer declaracions que en realitat la persona en qüestió mai va fer –però era relativament fàcil contrastar-ho–, ara ja es poden crear vídeos manipulats amb prou finesa perquè sembli que la persona efectivament va pronunciar aquelles paraules concretes. El Nieman Lab en parla i n’ofereix la prova: dos vídeos de Reagan indistingibles a simple vista, dels quals un és real i l’altre una manipulació.

Entre les tècniques que es poden fer servir hi ha des de distorsionar l’expressió, per fer semblar que algú té un estat d’ànim concret, fins a transferir la cara d’algú a un vídeo on apareix una altra persona. O també manipular la boca i doblar-lo, de manera que efectivament sembli que està dient alguna animalada. Aquestes tècniques ja fa anys que estan disponibles, però la novetat és que la democratització de la tecnologia fa que aviat podran ser d’ús comú per a persones individuals, amb l’única ajuda d’un ordinador comú.

Com no podia ser d'una altra manera, els americans han trobat un nom per a aquest nou fenomen: si abans parlàvem de 'fake news' (notícies falses), ara proposen 'deep fake news' (notícies profundament falsejades). Tenint en compte com les gasta aquí la caverna, farà falta un exèrcit d'aquests forenses mediàtics.

.