El desig femení lluita per obrir-se pas en les sèries d'adolescents

Barcelona“Els adolescents parlen molt de sexe, però després fan molt menys del que diuen”, explica entre riures Estíbaliz Burgaleta, guionista de Skam España, sèrie sobre el dia a dia de cinc amigues en edat adolescent. El sexe és una part indestriable de la vida humana i en l’adolescència és un dels temes principals de conversa. Això té un reflex en les sèries dirigides cap a aquest públic, que en els últims temps han fet esforços per obrir la mirada i trencar tòpics posant el desig femení al centre. És el camí que han agafat Skam España (Movistar+) i Les de l’hoquei, de TV3, dues sèries protagonitzades principalment per noies, fet que ha permès que incorporessin poc o molt una perspectiva feminista a l’hora de retratar les relacions sexuals entre els personatges.

Ona Anglada, creadora de la sèrie catalana juntament amb Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet, assegura que des del primer moment que la van escriure sabien que el sexe hi tindria un paper destacat –“és una qüestió que va estretament lligada a la construcció d’una persona”– i que volien que el retrat que en fessin s’allunyés dels tòpics del porno, “que se centra en l’home i en la penetració”. “Això passava per no fer les típiques escenes de sexe en què es fan dos petons i l’home ja l’està penetrant”, explica Anglada, que remarca que en molts casos la diferència es troba en els detalls, com per exemple “que després d’haver follat es vegi algú traient-se el condó”. “Volíem fer un sexe més realista i proper al que hem viscut, perquè dubto molt que algú hagi experimentat el que es veu al porno”, assegura la creadora.

Anglada assegura que un de les seves preocupacions és fer un retrat del sexe en positiu i normalitzar-lo i recorda que en algunes de les sèries que triomfaven en la seva adolescència, com la britànica Skins, la visió del sexe era més destructiva. “No vam comptar amb assessorament, però partíem bastant d’intuïcions i coses que en el seu moment ens havien preocupat com el fet que els nois sempre parlaven de masturbació i que nosaltres, o no ens masturbàvem o ho fèiem en secret”, explica Anglada sobre quines qüestions volien tractar amb Les de l’hoquei.

El paper educatiu de la ficció

La psicòloga i sexòloga Elena Crespi assegura que actualment els joves encara aprenen sobre sexe principalment a través del porno i les sèries, perquè, tot i que tenen molt d’interès en el tema, encara els fa molta vergonya preguntar. Crespi assegura que els últims anys les ficcions televisives han fet esforços per fer un retrat més encertat de la sexualitat, però que encara queda molt camí per recórrer. “Tot i que en algunes s’intenta treballar una sexualitat més saludable, encara estan molt encallades en molts tòpics”, explica Crespi, que assenyala que fins i tot sèries que volen ser més obertes com Sex education (Netflix), en què s'expliquen els problemes sexuals de diversos estudiants d’un institut, no poden evitar caure en errors. “En general se segueix donant molta importància a la penetració i les primeres vegades, tant en relacions heterosexuals com homosexuals. Gairebé sempre aporten una visió coitocentrista”, es queixa Crespi, que assegura que en el cas de la segona temporada de la sèrie de Netflix es perd l’oportunitat d’explorar “sexualitats no normatives” i es cau en errors bàsics com confondre vagina i vulva malgrat que un dels personatges principals és una terapeuta sexual. Per a Crespi les sèries haurien d’anar una mica més enllà de mostrar “una simple gimnàstica sexual” i fer esforços per retratar tot el que hauria d’acompanyar la relació física.

La sexòloga considera que encara s’està molt lluny d’incorporar la perspectiva de gènere pel que fa al sexe en les sèries per a adolescents, perquè per aconseguir-ho caldria tenir equips de guionistes que tinguessin una llarga trajectòria de militància feminista. Crespi sí que veu un esperit rupturista en Les de l’hoquei, perquè assegura que és capaç de normalitzar coses com que “a les noies també els interessa el sexe”. Assegura, a més, que mostra una relació lèsbica –la de la Lorena (Mireia Oriol) i la Gina (Claudia Riera)– des d’una visió molt positiva. “Vam lluitar molt perquè es mantinguessin les tres protagonistes que no són heterosexuals i el fet que ho aconseguíssim és una victòria perquè es mostra sexe no heterosexual d’una forma que no és ni pornogràfica ni sexualitzadora”, explica Anglada.

La missió de fer visible la homosexualitat i la bisexualitat és comuna a la majoria de sèries per a adolescents actuals. En parlen, amb estils diferents, Sex education, Euphoria, Élite i Skam España. De fet, aquesta última va dedicar tota la segona temporada a explorar el despertar sexual de la Cris (Irene Ferreiro García), que comença a sentir-se atreta per la Joana (Tamara Ronchese). Estíbaliz Burgaleta assegura que van apostar per aquesta trama després d’adonar-se, a través de parlar amb psicòlegs i diversos joves, que era una qüestió que interessava als adolescents. “Tenim una certa responsabilitat i sempre intentem tractar els temes d’una manera positiva i realista”, assenyala Burgaleta.

Crespi coincideix amb Burgaleta en la necessitat que les sèries per a adolescents mostrin el sexe des d’una perspectiva positiva, però encara té més peticions en la seva particular carta als Reis. “Que tingués un punt de vista feminista i més enllà del coit. Que parlessin de plaer, sense oblidar les pràctiques responsables, el respecte a tu mateix i als altres”.